*
27-1-11
*
“On és la neu d’abans?” es preguntava el poeta François Villon. La frase s’ha repetit moltes vegades quan es troba a faltar alguna cosa. Enyorança pura.
Aquesta sóc jo al jardí de casa. La casa com era abans que l’enderroquessin per construir la que ara ens guarda. Aquella abundor de neu, com m’agradaria veure-la ara almenys un dia o dos l’any... Però a Tarragona, amb la neu, passa com amb la grossa de Nadal: mai no toca.
El que es veu al meu darrere és l’hèlix d’una bomba de les que tiraven a la Rambla de Tarragona durant la remaleïda guerra. Com que el meu avi i després el pare van ser Delegats d’Unión Española de Explosivos, teníem un parellet de bombes al jardí, i les hèlixs servien de tauleta per posar algun test amb flors. Bonic, ¿eh? Però ah, ¿on són aquelles nevades que tant ens agradaven a les criatures? ¿I on són els jardins perduts? ¿I les criatures que érem?
*
Foto d’Oscar Xirinacs
La nena encara hi és, ben amagadeta, però viva com una centella en el teu cor...
ResponEliminaI la neu... el març passat va nevar quan ningú no ho esperava! El temps és imprevisible.
Nevades sempre hauran, jardins podrem trobar altres pareguts i les criatures que érem les tenim ben dins, comparteixen la nostra vida.
ResponEliminaEl títol de l'apunt m'ha deixat fascinada.
ResponEliminaVaig arribar a Cambrils l'estiu del 62. Al setembre es van produir les inundacions dels rius i rieres dels voltants de Barcelona i per Nadal una gran nevada a cambrils i Tarragona. Jo tenia 15 anys. A lo millor correspon a la nevada de la foto. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaLa neu sempre és al somnis dels infants que, com nosaltres, ens sentim atrets per la bellesa exòtica de la blancor tan freda. La infantesa és al cor, per a sempre: és una pàtria.
ResponElimina"Nena amb neu i bomba" és un autoretrat de nostàlgia i de tendresa que em recorda les primeres nevades que vaig veure i la basarda que sentia quan la mare parlava dels bombardeigs de la guerra que la va deixar òrfena.
Per uns instants em sembla que era la Gisela. Us assembleu tant!
ResponEliminaI la neu, si ara no vena, ja nevarà. I massa!
Ostres, la bomba és una mena de contrapunt, amb una força més que significativa, no només de significat, sinó també de sonoritat.
ResponEliminaLa neu sembla que, irremeiablement, l'anem perdent (malgrat alguna forta nevada algun any escadusser). La infantesa ja depèn. Hi ha qui la perd per a sempre i hi ha qui la manté en plena efervescència. Per sort, aquesta, és una cosa que depèn de nosaltres.
ResponEliminaTan de bo totes les bombes servissin per posar-hi testos i les metralletes les carreguessin amb flors i disparessin pètals de colors, i amb paraules de bona convivència que escribissin a l'aire slogans pacifistes...
ResponEliminaM. Roser