*
8-12-10
*
Aquest bon amic hamletià, com tots nosaltres, voldria ser lliure però no pot: el dubte el rosega.
El dubte i la realitat de la vida. Ell ja pot triar, ja. Té l’opció de passar per on vulgui. Si passa per la dreta esclafa els ous. Si passa per l’esquerra fica el peu a la xamfaina. La vida té aquestes coses: ens atrapa i ens volem aturar a mig camí, perplexos, sempre buscant una llibertat de pas que no arribarà mai. Quants ous esclafats; quanta relliscada de xamfaina...
*
Collage postal d’O.X
És molt diveritet el collage!
ResponEliminaPura metafísica en un collage!
ResponEliminaAixí estem sempre, decidint què hem de fer, o ens ho sembla.
La vida és una recol·lecció de renúncies. A cada pas que fem hem d'escollir una opció i descartar-ne unes quantes, bastantes més.
ResponEliminaAixí que, ho aixafem els ous o trepitgem la samfaina, però haurem de seguir endavant.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaI quanta por a prendre determinacions per temor a equivocar-nos.
ResponEliminaEs molt dificil triar, i sempre queda la recança de que hem escollit malament. ?
ResponEliminaUna abraçada,
i mai no acabem de trobar-la, la llibretat anunciada! que vigili amb els ous, el dubtós...
ResponEliminaÉs clar que cada vegada que triem una opció, en deixem una altra pel camí.Potser quan ens treiem dels peus les restes dels ous que hem trepitjat i haguem aconseguit deixar enrera les relliscades de la samfaina, ens sentirem, per fi, lliures.
ResponEliminaM. Roser