LA MIRADA


*
21-12-10
*
La mirada del poeta és al centre de l’univers (no el centre): tot ho contempla, tot ho té present fins als confins que voregen l’inconegut.

La ploma del poeta s’alimenta de la seva mirada, però el que pot escriure en tota una vida és microscòpic; perquè ho sap, deixa anar una llàgrima. Ara bé, amb microorganismes va començar la vida i, amb la vida, el pensament: tots som necessaris.
*
Collage-postal d’OX.

6 comentaris:

  1. Montse20 de desembre del 2010, a les 20:33

    fins i tot els més insignificants som necessaris!

    Bonic i surrealista collage!

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau20 de desembre del 2010, a les 23:24

    fins i tot de vegades (o sempre?) es mira a ell mateix

    ResponElimina
  3. Teresa Costa-Gramunt21 de desembre del 2010, a les 8:58

    El macrocosmos es correspon amb el microcosmos, el que és a dalt és abaix, es diu al Kibalió.

    ResponElimina
  4. El porquet21 de desembre del 2010, a les 16:13

    Un granet de sorra i un altre granet i un altre....

    ResponElimina
  5. Josep Gironès Descarrega21 de desembre del 2010, a les 16:56

    Que per molts anys aquests ulls teus et permetin copsar situacions que es transformen en poesia, l'art de les paraules dolces que descriu aspectes que poden ser complicats.

    ResponElimina
  6. M. Roser22 de desembre del 2010, a les 22:31

    Sempre que parlem amb algú ens hauriem de mirar els ulls...Una mirada diu moltes coses, sovint no calen paraules.
    Al meu bloc he deixat una senzilla felicitació per a tothom, per si us ve de gust visitar-lo...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina