*
18-12-10
*
La vida de l’escriptora es condensa en això: el llarg refugi de la infantesa, una pila de llibres; una rosa evocadora desada en una pàgina remota.
*
Collage d’OX
*
La vida de l’escriptora es condensa en això: el llarg refugi de la infantesa, una pila de llibres; una rosa evocadora desada en una pàgina remota.
*
Collage d’OX
... i deixar-se amarar per les paraules.
ResponEliminaBon cap de setmana, Olga.
Salut i Terra
No és un "post". Només és un poema.
ResponEliminaNomés?
Tot llegint la biografia de Joaquim Ruyra, és ben veritat que la infantesa i jovenesa és un pou d'experiències suficients per a tota una obra. La teva va més enllà.
ResponElimina...pels amics i amigues de carn i virtuals que li fan un raconet als seus cors, l'espill humil on s'hi recupera aqueixa bellesa sempre present...
ResponEliminaEl retorn al passat, la biblioteca de casa i la idea que "L'important c'est la rose": aquesta condensació que fas, síntesi del que és la vida de l'escriptora, és poesia.
ResponEliminaI moltes coses més: família, amics, lectors, la natura, la música, la cultura... i una visió de l'entorn ben completa!
ResponEliminabonica idea, bonic collage... poques paraules per a molts sentiments... m'agrada
ResponEliminaTot això és la sal de la vida i a mesura que anem sumant anys, si afegeixen petites coses que van enriquint el nostre particular àlbum de records i sentiments, per a poder compartir amb les diferents sensibillitats que ens trobem pel camí...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Records d'infantesa que omplin tot un món de sensacions i sentiments.
ResponEliminaSalut.
Bonica idea, una abraçada!
ResponEliminaDensa es condensa...
ResponEliminaUna abraçada!
Què faríem, sense el nostre passat? Una obra, la teva, que, com diu Teresa Costa-Gramunt, va més enllà. Un petó des del meu mar.
ResponEliminaLa vida de l'escriptora es condensa en les paraules,
ResponEliminaen totes i cadascuna sense
excepció possible. Són com
les gotes d'una pluja sense
fi...