*19-11-10
*
Ai, quin gustet la mica de fresca que entra a casa... Només una mica, no us penséssiu pas. Aquí no arriba cap de les prediccions meteorològiques fredes. Totes passen de llarg menys el vent, perquè la dita és: “A Tarragona manxen i a Reus enganxen.” Quina enveja, aquests pobles que ensenya la tele, on s’afarten de posar llenya al foc i diuen que estan com torronets... Ja pot nevar a tones, que a ells se’ls veu vermellets com els xoriços i la “matanza” que guarden als congeladors. Feliços tot l’hivern.
Però per fi he pogut baixar la manteta groga de folre polar de fer la migdiada. Groga com el rovell de l’ou i toveta com un pollet de lloca. Però encara no m’hi he pogut tapar del tot, perquè em fa calor i me la poso només als peus, al sofanet, que no és el que es veu a la foto. El de l’estudi és més petit i he de dormir encongida, què hi farem.
Sota la manta groga a llegir i a esperar les eleccions, que ells, vull dir els candidats i candidates, en comptes d’ensenyar la manteta es despullen a tort i a dret: deuen anar calents, pobrets, amb tanta campanya; ja se’ls veu i els planyo, fillets. Ai, quina soneta més dolça que m’agafa.
*
Composició d’OX
El poble planer hauríem de considerar l'esforç dels polítics en temps d'eleccions, quan han de manifestar-se a tort i a dret sense fer cara de dir mentides.
ResponEliminaSap tant greu que hagin caigut tant baix. Les campanyes són per explicar que vols fer quan governis, no per anar-se despullant o fingint orgasmes. Que es pensen que som imbècils?
ResponEliminaJa t'imagino, arrebossada amb la manta groga, arrebossada de sol de llana...
ResponEliminaI ells, els candidats/tes ja poden anar dient, perquè sempre diuen el mateix. Estic pels discursos nous, que, com els pollets, tímidament treuen el bec.
Soneta de la mandra que fa escoltar-los cada dia... però per favor... que no tenen miralls a ca seva?
ResponEliminaÉs clar que la bufetada, al final, se l'haurien d'endur els que es fan dir "assessors"... en aquests sí que els caldria una bona manta per embolicar-los i llençar-los al foc! I així, la resta, ben calentets com a torronets.