VIDRES DE COLORS

*

*
El meu col·legi del carrer d’August era en bona part construït i decorat per Josep Maria Jujol. El pavelló de música era al jardí, edificat amb totxo vist, com el col·legi de les Teresianes o els Cellers Cooperatius modernistes del Priorat, de Cèsar Martinell. Tenia finestres altes i estretes, amb vitralls de colors. No eren els que ara poso a la foto. Però les bones estones passades a les classes de música, on també assajàvem les noies del cor, es veien augmentades pels vidres acolorits. Mirava a través dels vidres blaus i feien tristor encara que estigués contenta. Mirava la “vida en rosa” i somreia en un món de fantasia. El groc ho daurava tot, i el verd feia boscos de fada mentre les alumnes encadenaven arpegis.

En aquests vidres que veiem, la música i la poesia s’apleguen i mantenen converses com les que ens agradaven d’adolescents, quan semblava que ni la tarda ni el món s’havien d’acabar; ens confiàvem els sentiments d’uns cors que amb prou feines se sabien expressar, de tan nous: era el temps de les amigues íntimes, dels pensaments càndids que pujaven amb l’encens entre les volutes daurades, blaves i vermelles de Jujol. Eren els nostres fonaments i vam aprendre a construir-nos sobre sòlides bases.
*