AVUI, TARDOR

*
Mont-ral, 21-9-10
*
Tradicionalment avui entrem a la tardor, quan el bruc floreix per tota la muntanya en delicats matisos del rosa al malva. Primavera d’hivern també, esmentada pel lúcid poeta Joan Vinyoli. Una de les èpoques més interessants de l’any per a nosaltres, poble que madura lentament, intel·lectual en potència, demòcrata amb poca convicció i dividit en faccions irreconciliables de fet. Precisament la lliçó que ens ofereix la Natura, de la que formem part encara que alguns en reneguin, hauria de ser ensenyada a escoles i universitats, i no cal que ara l’expliqui: amb observació i acció n’hi ha prou.

Per això avui manllevo les sentides paraules de l’excel·lent poeta William Ospina (Tolima, 1954. “Poesía 1974-2004” Ediciones La otra orilla.) “(...) aún puedo nombrar los limones y el vino / que al final se unirán en su amargura, / ven y contemos todavía los hilos de la luz de septiembre / antes de que los corte la tijera de octubre. / Hay un gran espectáculo en el cielo: una nube, / gózala junto a mí antes que arrecie el viento(...)"

Les dedico a la dona pensarosa resplendent de maduixes (1), que abraça un llibre de poemes abans de ser devorat per l’últim foc de la inconsciència. Com Ospina, comptem encara, si és possible, els versos de setembre que la tardor il·lumina.
*
(1) La maduixa és primaveral, però ara tenim fruita variada tot l’any, arribada de llocs remots per a paladars capritxosos.
*
Collage d’OX per a “Últimes llums”