NITS A LA FRESCA


*
Mont-ral, 6/7 – 8 – 10

*
Teofrast Catasús i Tutusaus ha sortit a prendre la fresca una nit de lluna vermellosa i s’ga ficat a l’estany. Aquestes nits d’aigües tranquil·les, quan les transparències ens escurcen la mida i ens fan semblar menuts de cos però enormes de cap i, per tant, de cervell, alimenten les il·lusions pròpies del misteri.

Teofrast s’ha ficat a l’aigua i mira el cel. Ell voldria volar però camina per un fons clar i acaricia un cargol que forma part del fons llefiscós de l’estany. Cauen llàgrimes dels seus ulls i es barregen amb l’aigua. Li fa por la fosca exterior desconeguda i, en certa manera, l’aigua li és un refugi. Voler i no poder. Teofrast Catasús i Tutusaus, finalment, es convenç que del cel no li baixarà cap resposta. Llavors fa un capbussó, surt, s’estira a l’herba i és feliç.
*
"Con el agua al cuello" (1946) Pintura de Juan Fernandez Bejar.

3 comentaris:

  1. Ens haurem de capbussar i estirar-nos a l'herba,com Teofrast... a veure si podem ser feliços!

    ResponElimina
  2. Felicitat... no sé. Un cert benèsser a vegades és possible experimentar...

    ResponElimina
  3. Com tots anem amb l'aigua fins al coll, mentrestant aprofitem per pensar que la vida ens afereix coses prou agradables.

    ResponElimina