7/8 - 7 10*
Ja falta menys. Que si banderes, senyeres, pancartes, estelades..., vaja, vaja.
Aquesta senyora ens ofereix un lema ben engrescador: AMUNT ELS CORS, QUE LA VICTÒRIA ÉS NOSTRA.
Ara bé, si considerem quina mena de victòria hem aconseguit els catalans des d'aquells dies de la postal, fins als nostres, haurem d'acotxar el cap i dir-nos que som uns covards, tant la societat civil com els polítics que diuen parlar en nom del poble.
Que el poble faci la seva voluntat i no es deixi entabanar pels "compromisos" interessats dels partits.
*
Postal de l'arxiu familiar
somiem i ho volem tot :)
ResponEliminaJo ja no tinc clar que es pugui parlar de "poble català", i em penso que caldria replantejar-ho. Intueixo que els discursos "tradicionals" són poc vàlids. En fi, j ho anirem veient.
ResponEliminaCom que la tradició, alhora que conserva, inventa, d'ons inventem-ne una que no ens faci perdedors!
ResponEliminaVictòria, si la senyora de la postal hagués agafat un fusell com les postals irlandeses contemporànies potser ens hagués anat diferent(????) i el dissabte no hauríem de sortir al carrer. Però no per això deixarem de somniar i alçar els cors!
ResponEliminaMai no he entès això de "la disciplina de partit"...
ResponEliminajo cridaria allò de "Llibertat i Estatut d'Autonomia" (Amnistia potser ja no toca) o bé "Volem l'Estatut", com ja vam cridar fa (quants anys?)
Bon dijous!!!
Potser teniu raó quan dieu que això del "poble" és discutible. Només escoltant l'entorn ja tremoles.
ResponEliminaI sortir amb les metralletes seria més efectiu, cert, però jo tinc el cor pacífic, no pacifista. Penseu que hi ha una diferència, i els extrems oerniciosos sempre són "isme" i "ista".
I sortir o no al carrer també ho ha de dictar lliurement el cervell.
Llarga salut.
No són els partits polítics, ni els organismes i institucions, ni tan sols les associacions aquells què han de liderar la manifestació. L'han de liderar la gent, els ciutadans catalans que somien, volen i anhelen la llibertat.
ResponEliminaDes de cers sectors de l'independentisme es diu que no cal a assistir a una manifestació en defensa de l'estatut. Bé, no els manca raó. Pe`ro no és l'estatut el que s'ha de defensar, sinó la dignitat i la llibertat dels catalans; almenys els de Catalunya. L'independentisme ha de fer seua la manifestació, passar per davant de partits polítcs i pancartes i cridar ben alt i fort que volem la INDEPENDÈNCIA.
Al País Valencià sabem el que és perdre espais. No deixeu passar aquesta oportunitat.
Visca la democràcia participativa!, i que els interessos mesquins d'una minoria no ens impedeixi aconseguir la plenitud com a país.
ResponEliminaPer tot això, perquè ens estimem aquesta Catalunya sense fusell, hem de sortir al carrer!
ResponEliminaQue sàvies les paraules que has escrit...!!!!
ResponElimina.. prendre decisions justes i perfectament equilibrades, no és fàcil, però és possible.
Gràcies Olga.