¡ ALS TOREROS !

Mont-ral, 29/30 – 7 – 10
*
Quin rebombori, quin repicar de mordasses tot al voltant de casa nostra. Ja feia dies que l’Ostixec estava inactiu, potser per la calor, això que el tenim ben protegit i ell ja busca els racons millors de la casa.

Però quan va saber que el Parlament català havia prohibit les “corridas”, va saltar d’alegria entre bassals d’aigua a terra. De seguida va convocar la seva cosina Ostimeta i un foraster rus que es diu Ostilow, de la casa del costat. El cas és que eren una colla i, després d’un llarg viatge, es van presentar a la plaça de Navamorcuende on, en aquell moment, el públic nombrós contemplava la sortida de la camarilla en formació perfecta segons aquesta làmina històrica.

Allò era un desori abans no es van adonar que un grup de llamàntols, desconeguts en aquella terra de secà, els atacava ferotgement amb les mordasses rabioses. Crits i desorientació general. Quan la Guàrdia Civil ens va avisar, perquè tots els nostres llamàntols amics porten xips, ens temíem el pitjor: els couran i apa adéu. Però sembla que no es deixaven agafar, mossegaven i punxaven, i amagadets sota les grades van esquivar els mossos de plaça fins que vam comissionar una família de gestors d’allà que els van recollir i protegir. No cal dir que tot i resultar escrostats alguns dels llamàntols, l’alegria va ser general tot el viatge de tornada a casa. Sempre hi haurà places castellanes on puguin anar a celebrar les seves venjances toreres. ¡Visca!
*
Il·lustració de Perea per a l’àlbum “¡A los toros!”.
*