*
5 i 6 -6-10
*
Cada dia, l’última llum es fon als ulls que viuen i dóna pas al somni.
Cada dia, l’última llum queda retinguda als ulls que moren i no sabem a què dóna pas ni si en dóna.
Per això, amb avidesa, arribem fins al mar per veure els matisos del blau a gris, a blau marí, a blau nit, a negre profund.
Per això cedim a l’atracció del vespre a muntanya, al color de coure, als morats, als camps adormits en l’ombra eixuta o remorosa.
La por o l’aversió a la nit fa sortir els noctàmbuls a perpetuar el dia sota llums distintes.
*
Cada dia, l’última llum es fon als ulls que viuen i dóna pas al somni.
Cada dia, l’última llum queda retinguda als ulls que moren i no sabem a què dóna pas ni si en dóna.
Per això, amb avidesa, arribem fins al mar per veure els matisos del blau a gris, a blau marí, a blau nit, a negre profund.
Per això cedim a l’atracció del vespre a muntanya, al color de coure, als morats, als camps adormits en l’ombra eixuta o remorosa.
La por o l’aversió a la nit fa sortir els noctàmbuls a perpetuar el dia sota llums distintes.
Espero les últimes llums perquè em portin al descans, i ja no sigui jo sinó el somni el que em faci viure o reviure el que vulgui del meu arxiu d’inconscient. Cedeixo a allò que no puc dominar.
*
*
Collage d'OX
Cedir, obrir les mans a allò que és més que nosaltres, vet aquí.
ResponEliminaAleshores potser esdevenim una mica aquest 'més'.
La base de la pròpia regeneració és el descans nocturn, que té lloc entre els somnis en els quals el subconcient també fa neteja i selecció.
ResponEliminaI sempre, l'endemà serà un altre dia.
Bellíssima lectura per abans d’anar a dormir; sóc noctàmbula de la llum freda de l’ordinador sobre la taula, i la llum que retinc és la dels mots vostres (aquesta nit els teus). Bona nit, Olga!
ResponElimina