*
29/30- juny-10
*
RETORN D’ESTIU A MONT-RAL
*
Aquest és el primer pebràs descobert a casa aquest mateix vespre de sant Pere. El bolet treu el cap i és el meu símil: també començo a treure el cap pel blog, a veure com anirà.
Tal com em pensava, instal·lar Internet a Mont-ral ha estat una odissea, com cada estiu. He hagut de fer un nou contracte amb Telefònica perquè el que m’havia instal·lat un tècnic no funcionava (¡¡). Això a banda, la lentitud per accedir a blogs i comentaris, correus i tot el que depèn d’Internet, requereix hores de paciència. Els residents fixos al poble es connecten per satèl·lit. Però sóc aquí amb vocació contemplativa i posaré a prova el meu humor, el bo.
Hem estat a Viladrau, a l’Hostal de La Glòria. La verdor exuberant , l’abundor d’aigua i la corpulència dels arbres ens ha admirat. A 820 metres, com aquí a Mont-ral, la diferència d’humitat és com de la nit al dia. Però aquesta ja és una altra història. Que sigueu feliços.
*
Foto Vicenç Roca.
*
RETORN D’ESTIU A MONT-RAL
*
Aquest és el primer pebràs descobert a casa aquest mateix vespre de sant Pere. El bolet treu el cap i és el meu símil: també començo a treure el cap pel blog, a veure com anirà.
Tal com em pensava, instal·lar Internet a Mont-ral ha estat una odissea, com cada estiu. He hagut de fer un nou contracte amb Telefònica perquè el que m’havia instal·lat un tècnic no funcionava (¡¡). Això a banda, la lentitud per accedir a blogs i comentaris, correus i tot el que depèn d’Internet, requereix hores de paciència. Els residents fixos al poble es connecten per satèl·lit. Però sóc aquí amb vocació contemplativa i posaré a prova el meu humor, el bo.
Hem estat a Viladrau, a l’Hostal de La Glòria. La verdor exuberant , l’abundor d’aigua i la corpulència dels arbres ens ha admirat. A 820 metres, com aquí a Mont-ral, la diferència d’humitat és com de la nit al dia. Però aquesta ja és una altra història. Que sigueu feliços.
*
Foto Vicenç Roca.
Benvinguda a la xarxa de nou, estàvem esperant-te.
ResponElimina(Al meu blog hi ha un post fet a partir d'un comentari teu)
Veig que treus cap, però no de pabrás, precisament. Amb l'afer de l'internet...com en tot, la ciutat es menja els poblets...El que hi guanyes en pau o perds en altres coses a les que ens hem acostomat. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaPer a Anna Torrent: la precarietat de les comunicacions aquí dalt a muntanya no m'ha permès enviar-te un missatge des del teu correu, però et dono la benvinguda al blog.
ResponEliminaquè bé tornar-te a tenir! :) ja colliu bolets? caramcaram! ma sogra es deleix pels pebrassos, jo els trobo massa coents.
ResponEliminaBenvinguda!
ResponEliminaJa trobàvem a faltar el teus apunts.
Isabel
Sovint penso que és un encert allunyar-se de tant en tant, de la xarxa d'internet.
ResponEliminaI si el canvi és per a gaudir de la montanya i de la natura, segur que hi guanyes, i molt.
Gràcies Olga.
Només han estat quinze dies de desconnexió, però teníem ganes que tornessis, encara que fos des de les xarxes telefòniques poc àgils de Mont-ral.
ResponEliminaBonic el pebràs!, comencem bé la temporada.
Em sento molt reconfortada i ben acompanyada pels vostres missatges amics. Gràcies, moltes gràcies. Jo també m'he acostumat tant al blog que ja és part de la meva vida.
ResponEliminaClídice, aquests pebrassos no piquen gens. N'hi ha de diverses classes, i alguns sé que piquen, o couen. Encara que són molt bastos, quan no hi ha altra cosa, ja valen.
Oh, estimada, benvinguda!
ResponEliminaA la glòria deus haver estat a l'Hostal de la Glòria, un nom de reminiscències literàries, per cert. I és que no ens podem allunyar gaire de la literatura, la nostra vida, com dius.