*
Ahir, alumnes de diferents col·legis de la ciutat es van reunir per apadrinar el tram del Balcó que ha estat reconstruït en la seva part més malmesa. Ara la pedra polida i el nou ferro seran recordats en una placa commemorativa al lloc. El Balcó data de 1890. Els petits creixeran i el tindran com a propi, tal com hem fet tots nosaltres.
Vaig néixer de cara al Balcó. N’he escrit molt, hi he passat tota la vida i és la frontera que els meus ulls traspassen cap a un país líquid, incògnit i gairebé infinit. Ample Balcó que suscita pensaments bellíssims, imaginacions secretes i paraules que no s’acaben amb el vespre rosat, perquè llavors, o hi ha la negra nit il·luminada pels vaixells en espera, o s’hi reflecteix la lluna com una carícia inconstant i freda. Cal també fer memòria dels suïcides en aquest tram precisament. Ells també hi han deixat la vida.
Els petits col·legials de la gorra verda van ser dels primers a arribar, ahir: son del CEIP Olga Xirinacs. M’agradarà que em recordin com a part del Balcó, també; que els mestres i els pares els ho expliquin.
*
*
Foto d’OX des de casa.
Ahir, alumnes de diferents col·legis de la ciutat es van reunir per apadrinar el tram del Balcó que ha estat reconstruït en la seva part més malmesa. Ara la pedra polida i el nou ferro seran recordats en una placa commemorativa al lloc. El Balcó data de 1890. Els petits creixeran i el tindran com a propi, tal com hem fet tots nosaltres.
Vaig néixer de cara al Balcó. N’he escrit molt, hi he passat tota la vida i és la frontera que els meus ulls traspassen cap a un país líquid, incògnit i gairebé infinit. Ample Balcó que suscita pensaments bellíssims, imaginacions secretes i paraules que no s’acaben amb el vespre rosat, perquè llavors, o hi ha la negra nit il·luminada pels vaixells en espera, o s’hi reflecteix la lluna com una carícia inconstant i freda. Cal també fer memòria dels suïcides en aquest tram precisament. Ells també hi han deixat la vida.
Els petits col·legials de la gorra verda van ser dels primers a arribar, ahir: son del CEIP Olga Xirinacs. M’agradarà que em recordin com a part del Balcó, també; que els mestres i els pares els ho expliquin.
*
*
Foto d’OX des de casa.
Uns ulls cap a un país líquid vist pels ulls dels xiquets. Quin regal més bonic que aquesta aquarel·la. Ets afortunada d'enganxar-hi la teva memòria.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
La teva obra i la teva vida formen part de molts coses, a banda del Balcó. I encara queda joc per repartir.
ResponEliminaDe nena menjava poc. La mare em duia al balcó de casa i m'explicava contes. Allà, escoltant-la i contemplant mil esdeveniments, menjava... Ja ho veus: el balcó era aliment per a la carn i per a l'esperit.
ResponEliminaQuina meravella de balcó
ResponElimina