ASCENSIÓ

“Maig, gentil maig, tornaràs aviat”, petita peça musical de R.Schumann
*
Maig, mes d’abundor, de núvies, de nenes blanques, de cireres dalt de l’arbre, d’àngels sempre ascendents, admirats de tot el que ascendeix, per exemple els ous, aquell miracle de Corpus que l’escriptora es pren la llicència d’esmentar avui quan encara falta un mes perquè arribi, perquè l’Església també s’ha pres la llicència de passar els tres dijous resplendents a diumenges vulgars on el poble s’empenta a la Fira del Vi i als Tres Tombs que també celebrem tardans. Ous que ascendeixen a les catedrals a través d’un raig brollador. Els ous, als països comunistes són vermells, com el de la pintura, que és cubana. Al nostre país són blancs perquè els ous de frare o de pagès no destacarien, colgats de flors i de cireres. Perquè per l’Ascensió, ja se sap, cireretes en abundor.

Es diu que un àngel ben cepat acompanyava el Senyor en la seva ascensió als cels i portava una bona panera d’ous per fer la crema. Un altre àngel duia les cireres per les coques. Ai, com ens envegen, al cel... Divendres vam ser en un restaurant de pretensions on tenien per postres crema “catalana” a l’antiga. Intrigats, vam preguntar què volia dir a l’antiga, si era recepta de l’àvia, etc. Resposta: perquè els ous eren de la casa. Perplexos, vam murmurar si els del veí no servien... Ara, aquí, em pregunto com ens ho farem els que no tenim a casa més ous dels que ja m’enteneu. I com fa la crema qui no té ous, que ara és multitud, com es pot comprovar en política i economia, en fi, que no em vull enfilar a les branques del cirerer però sí que m’agradaria que m’ascendissin, si no als altars, almenys als cànons literaris, sense esclafar cap ou, que són llefiscosos.
*
*
Collage d’OX per fer mèrits ascendents.