TARDA DE SANT JORDI A LA PLAÇA DE CATALUNYA

*
Des de l’estrada on sóc, de Catalunya Ràdio,
m’endormisca la llum de mitja tarda
mentre espero el meu torn d’entrevista.
Pels ulls em volten dues dones que ballen fent parella,
un feix de globus com raïms morats,
tota la informació barrejada de paraules,
imatges, instruccions i veus que es perden
al sòl d’asfalt tantes vegades trepitjat.

Només cinquanta bits, diu un article: com a l’Edat Mitjana
el cervell es repensa lentament,
és una comparació que divulguen els científics.
Tant hi fan les sinapsis, les xarxes, l’energia,
la multiplicitat de lletra i els missatges,
els decibels i les musiques en l’aire electritzat;
nosaltres, lents. Cansats i lents.
La tarda es fa vapor, es fon, s’enfonsa,
s’aixafa entre pneumàtics, ombra i vent.
*
*
*
Collage i poema d'OX.