* Don Venancio Carvantes viu a Oviedo, al Callejón de los Huevos número 5, a la part antiga, vora el mercat. És un vell acadèmic retirat, xapat a l’antiga, amb bigotet i cabells estarrufats. La nostra coneixença ve de quan vaig visitar Oviedo per presentar “El Hijo del Tejedor” (Meteora). En parlar-li d’un jove editor de Badalona, de nom Israel Clarà, don Venancio es va oferir a revisar les nostres obres en castellà i, alhora, corregir les errades dels catalans que, segons ell, la caguen sovint.
És un home implacable, de moltes i vetustes lectures i de rància escriptura, que no ens en deixa passar ni una i ens renya contínuament, però el suportem perquè té raó. L’editor Clarà, de natural generós, li encarrega algunes feines per ajudar-lo sense ferir el seu orgull. Jo faig d’intermediària.
Don Venancio té una finqueta a la muntanya, en parlarem un altre dia. Avui el presentem amb unes vistes de l’interior de casa seva, en la natural foscor meditativa de l’estudiós; dos gats l’acompanyen sempre, feréstecs amb el visitant. A la banda superior del conjunt es pot veure un retrat del seu nebot i únic familiar, el torero portuguès de nom Carvantinho de Bragança, de qui tornarem a parlar, també.
*
*
*
Collage d'Ox
Encantada de conèixer Venancio Carvantes. Em pensava que ja no en quedaven, d'il.lustrats barojians!
ResponEliminaAquest Venancio Carvantes per força ha de ser parent llunyà de l’il·lustre escriptor conegut popularment com Miguel de Cervantes, qui no era altre que el català Miquel Sirvent a qui li canviaren el nom per a major glòria de les lletres castellanes.
ResponEliminavaja amb don Venancio! encara n'hi ha en la vasta geografia espanyola, malgrat que sembla que es van extingint, a canvi adquirim curiosos personatges televisius.
ResponEliminaBenvolguts amics d'aquest blog: penseu que Don Venancio Carvantes és més que un cavaller il·lustre i home de lletres. És un personatge del segle XIX, que viu reclòs en el seu món decimonònic, que detesta les urgències de la vida actual i que, amb els seus dos gats, ha creat un entorn plàcid i propici per a la cultura. Però és també implacable, de vegades ple d'arestes, i difícil de tractar. Costa de vegades discutir amb ell, però amb l'amiga Olga el considerem i el tenim en gran respecte i estima. Ell és el responsable de molts dels títols en llengua espanyola que han sortit publicats a la nostra editorial, i tots els li devem. Petons a tots!
ResponElimina