*
Dissabte passat, dia 17, vaig tenir el gust de compartir interessant i llarga conversa amb el grup de lectura EX-LIBRIS, de Sabadell. Es tractava d’un fòrum que el grup va organitzar sobre “L’agonia de Severià Vargas” (Meteora). En el dia gris i suau que es presentava, els components van fer visita turística a Tarragona. Després vam dinar plegats en un restaurant on, amb gana i molt bon humor, es va parlar del Severià i de tantes coses misterioses i interessants que conté la conté la ciutat. La ciutat i la meva memòria, perquè la memòria i la inventiva d’un escriptor veterà, com jo, pot crear i recrear un sens fi d’històries. Com a bones coneixedores dels costums locals, les senyores i un senyor, que no surt a la foto, em van regalar una ampolla de xartrès verd portada expressament de França.
La sessió la vam acabar, com no podia ser d’altra manera, a casa prenent xartrès verd i cantant al costat del piano. Sobretot boleros ben sentimentals i la també imprescindible “Amparito Roca”, pasdoble que s’ha convertit en l’himne oficial de Tarragona, i que la banda municipal no es descuida mai d’interpretar. Presumeixo d’haver tocat “Amparito Roca” en selectes hotels d’Europa, des de Sant Petersburg a Madrid.
A pesar de l’eufòria provocada per la beguda, la música i la literatura en estat pur, tothom va arribar sa i estalvi a Sabadell, ciutat que estimo perquè és on vaig rebre el premi Sant Joan, de novel·la. I ara perquè hi tinc un munt d’amigues noves. I un amic. ¡A reveure, noies!
*
*
Gràcies Olga per incloure la nostra foto i els teus comentaris al blog. Va ser un dia tan ric de sensacions, cultura, amistat, inoblidable de veritat.
ResponEliminaJacqueline
marededéu, encara fan xartrés verd?
ResponEliminaLa literatura dóna moltes alegries i fomenta la coneixença entre bones persones. I si, a més, hi ha música i licors entre mig...
ResponEliminaPere, i a carretades, perquè és el lilcor símbol de Tarragona. Per la festa Major, Santa Tecla, el van a buscar a Grenoble i fan una beguda que es diu la mamadeta.
ResponEliminaEl verd és el més fort. El groc, no tant.
Moltíssimes Gràcies Olga. Sóc la Neus, la del jersei vermell a la foto del grup Ex-Libris. Va ser tot un plaer i un privilegi gaudir de l'encant de la teva ciutat, el teu càlid acolliment, (vostre acolliment!, ja que al bon Vicenç li varem estruncar la migdiada i ell encara amb aquell somris!), compartir riure, cultura, cant, gresca,...Vaja, un regal dels déus..., les deeses, potser hauriem de dir!.
ResponEliminaGràcies, Gràcies, Gràcies per l'entranyable dissabre 17 d'abril, dia tant especial per totes nosaltres. Petons. Neus
Només cal mirar-vos la cara de feliços, en aquesta fotografia. La literatura és com el bon xartrés, que fa més digerible la vida.
ResponEliminaFelicitacions, estimada olga.
M'hagués agradat ser-hi, comentar la novel·la, passejar per Tarragona, sentir tocar el piano... però m'hagués pres un cafè o un té perquè no m'agraden els licors :)
ResponEliminaM'alegro que ho passessiu tan bé, enhorabona!
L'última de comentar, jo. Com a organitzadora del grup estic més que satisfeta.
ResponEliminaVàrem fer el fòrum de lectura al restaurant Rústic després d'una visita cultural als indicis de la Imperial Tarraco.
El menjar va ser bo i al gust de tothom i es va concatenar amb el fòrum en sí, tot i que no sé fins a quin punt vàrem ser tots conscients del què menjàvem perquè l'aura de l'Olga Xirinacs es va espandir per tot el petit reservat que teníem per l'ocasió, omplint-ho tot d'anècdotes divertides, comentaris punyents, reflexions encertades, alguns exemples d'imaginació desorbitada alternats amb recomanacions literàries i cinematogràfiques. La seva presència es va fer sentir en tot moment, sense l'exigència del to o del volum, sinó de l'interès i la profunditat de la conversa; alhora, les qui vàrem intervenir en la conversa, crec que totes, de la primera a l'última ens vàrem sentir escoltades amb atenció com pocs cops, tal és la curiositat de l'Olga per aprendre de tot i tothom (i totdon) que l'ha portada a ser la grandíssima persona que és.
La vetllada, ja s'ha dit, va acabar a casa l'Olga mateix amb copeta de xartrès (beguda habitual de Severià Vargas, el protagonista del llibre) que va arribar procedent de França. Signatures del llibre van ser obligades i foto de grup. El xartrès i els cors que vam fer totes al ritme de la música del piano que tocava l'Olga a l'habitació on també escriu, totalment voluntàries i de cor.
Per tot, per la complicitat entre els qui hi vàrem participar, per la franca hospitalitat de l'Olga, per l'interès de la visita cultural i per la qualitat de la novel·la, un fòrum del tot irrepetible.
Moltíssimes, moltíssimes gràcies Olga!! Esperem que un dia ens tornis la visita!
No puc menys que considerar-te propera.
Marta
Davant de l'allau d'alegria explosiva que heu demostrat el grup EX-LIBRIS, podria dir moltes coses, però només dic: ¡Gràcies i llarga i feliç vida a tothom!
ResponEliminaTambé m'hagués agradat ser-hi, amb xartrés i tot...
ResponEliminaPerò les obligacions no em deixen gaire temps. Esperarem la propera.
¡Enhorabona perquè us ho heu passat tan bé!