*
Verd espàrrec, llança verda,/
una irrupció d’armament/
s’ha ensenyorit de la casa/
i l’hem rebut gentilment./
/
Oh noble espàrrec de marge,/
verda llum de primavera,/
quina vista més aguda,/
quin trescar per la drecera./
/
L’amic de La Fatarella,/
sense perdre bous ni esquella/
ha matinat per collir/
un manat d’esparreguera./
/
En competència ferotge/
amb els collidors en guerra,/
guanya qui té la mà llesta,/
sigui la dreta o l’esquerra./
/
Ja me’ls teniu ben armats,/
i sense por a les punxades,/
ni a les serps ni a les cagades,/
guanya qui la té més llarga,/
/
vull dir la mà, no altra cosa,/
no malpenseu, pecadors,/
perquè a aquell que és ben garrit,/
això ja se li suposa./
/
¡Quin bé de Déu, quin espàrrec!/
Si sembla aquell de Mahoma,/
que no es torça ni es doblega/
perquè diu que és fet de goma.!/
¡Quina truita que en farem!
amb ous també de Ma..., /
i si no són del profeta,/
bé poden ser ous de mona./
/
Perquè minyons i grandets,/
estem d’ous fins més amunt,/
no pas dels nostres polítics,/
que si en tenen són de fum,/
/
sinó d’ous de xocolata, /
ous del Madrit, ous del Barça,/
ous dels Simpsons, de l’Alonso,/
de l’Oreja, del Montilla/
/
els veus als aparadors,/
fets a les terres de l’Ebre/
ous amb llaç i amb lligacama,/
que té ous més d’una dama./
/
Truites d’espàrrecs frondoses,/
enrossides, amoroses/
i plenes d’inspiració./
Si ho trobeu exagerat,/
ja veieu fins on arriba/
la glòria d’un bon manat./
*
LO GAYTER DEL BALCÓ
*
*
una irrupció d’armament/
s’ha ensenyorit de la casa/
i l’hem rebut gentilment./
/
Oh noble espàrrec de marge,/
verda llum de primavera,/
quina vista més aguda,/
quin trescar per la drecera./
/
L’amic de La Fatarella,/
sense perdre bous ni esquella/
ha matinat per collir/
un manat d’esparreguera./
/
En competència ferotge/
amb els collidors en guerra,/
guanya qui té la mà llesta,/
sigui la dreta o l’esquerra./
/
Ja me’ls teniu ben armats,/
i sense por a les punxades,/
ni a les serps ni a les cagades,/
guanya qui la té més llarga,/
/
vull dir la mà, no altra cosa,/
no malpenseu, pecadors,/
perquè a aquell que és ben garrit,/
això ja se li suposa./
/
¡Quin bé de Déu, quin espàrrec!/
Si sembla aquell de Mahoma,/
que no es torça ni es doblega/
perquè diu que és fet de goma.!/
¡Quina truita que en farem!
amb ous també de Ma..., /
i si no són del profeta,/
bé poden ser ous de mona./
/
Perquè minyons i grandets,/
estem d’ous fins més amunt,/
no pas dels nostres polítics,/
que si en tenen són de fum,/
/
sinó d’ous de xocolata, /
ous del Madrit, ous del Barça,/
ous dels Simpsons, de l’Alonso,/
de l’Oreja, del Montilla/
/
els veus als aparadors,/
fets a les terres de l’Ebre/
ous amb llaç i amb lligacama,/
que té ous més d’una dama./
/
Truites d’espàrrecs frondoses,/
enrossides, amoroses/
i plenes d’inspiració./
Si ho trobeu exagerat,/
ja veieu fins on arriba/
la glòria d’un bon manat./
*
LO GAYTER DEL BALCÓ
*
*
*
Foto d'OX
Ben agraïda és la dama
ResponEliminaque tan bé ha acollit
els espàrrecs que Garrit
li colli de bona gana.
I bé es mereix un monument
per l’art que ha esmerçat
en oferir el bell manat
amb tot l’acompanyament.
És boníssima! La poesia , i la truita!
ResponEliminaM'ha fet riure molt, els hi recitaré als meus nebots que els agrada anar a collir-ne, segur que els farà gràcia també. :-)
des d'Esparreguera, gràcies per la lloa al símbol de la nostra vila ;)
ResponEliminaper cert que amb tant de jubilat i aturat no hi ha forma humana d'aconseguir-ne els suficients per una truita, què hi farem! :)
bon dia Olga !!!
ResponEliminaquina truita mes bona!!!
Una abraçada,
Gràcies Olga, ha estat una lectura molt bona i divertida.
ResponElimina