INCORRUPTE


*
Moment del trasllat de la relíquia de la cama incorrupta del torero català Abelcaïm Cornudella, que va torejar a Venècia en època del Dux Falier amb el renom de Il Caprone. Va morir jove d’un cop de banya i des de llavors se li va dir Il Predestinato, pels noms que portava. Ja a la plaça improvisada, es va notar una resplendor per tot el seu cos, que van venerar dins d’una urna de vidre de Murano a Santa Maria del Giglio.

A causa d’una recent petició del Govern Espanyol en la persona de la seva Vicepresidenta, es va haver de mutilar el cos per obtenir-ne una relíquia, i una gòndola especial i custodiada va traslladar la cuixa que mostra la fotografia fins a alta mar, on la va recollir el cuirassat de l’Armada El Ferrolano per portar-la fins a Barcelona. Allà la van rebre les autoritats mesetàries i alguns indígenes i, un cop passejada per l’afició des de Canaletes fins a Colom, va ser dipositada a l’AVE fins a Madrid, on se li faran els corresponents honors a San Francisco el Grande, amb assistència dels Grandes d’Espanya.

Hi ha precedents de trasllats de relíquies diverses entre Governs, perquè per part del Rei Felip II de Castella va ser traslladada a Madrid una relíquia de Sant Vicent Ferrer, que és enterrat a Vannes, Bretanya. Va ser una missió diplomàtica complicada i molt il·lustrativa, que es pot consultar a la xarxa: (Relíquia de Sant Vicente Ferrer). Hi podem afegir també el trasllat del braç de Santa Tecla a Tarragona. Agència de notícies NS.


5 comentaris:

  1. NS ens convida a llegir entre línies. És un exercici molt saludable, vitamínic per a les neurones empantanegades.
    Celebrem l'aparició d'aquesta Agència Intel.ligent.

    ResponElimina
  2. Les relíquies fa anys que han constituït un bon negoci. Els musulmans van vendre als cristians tants trossos de la presumpta creu de Crist que omplirien una plaça de braus. També s’han pagat a preus interessants ossos que s’asseguraven eren relíquies de sants. Tot plegat era un negoci que en fomentava altres, com el de la religió i el de la política. I en això estem encara ara.

    ResponElimina
  3. Imagino que doña Esperanza devia levitar de l'emoció. I és que hi ha res millor que una bona relíquia que ens recordi quin és el nostre origen, i quina és la tradició com cal? :)

    ResponElimina
  4. No en tenia ni idea de que es feien aquestes coses!, i quants calerons deu haver costat l'ós de la cuixa d'aquest home!.
    em sembla fascinant...
    Una salutació.
    (Noies,si mai sou famoses, famoses, guardeu alguna cosa material. No suportaria anar a veure bocinets de cada una per tota Espanya):)

    ResponElimina
  5. Hi ha qui d´alguna manera vol assegurar-se que tindrà el seu trosset de cel, serà que no té la conciència tranquila?

    ResponElimina