*
L’Institut Marqués ha elaborat un estudi on s’analitza la qualitat del semen en distintes ciutats d’Espanya, entre les quals, Tarragona. La Directora del Servei d’Esterilitat de l’Institut Marqués, doctora Marisa López-Tejón, en una entrevista, afirma que el semen dels tarragonins no té una qualitat òptima, efecte que es produeix ja en l’embaràs de la mare. “Hi ha diferències molt importants entre les distintes regions i, dins de Catalunya, la pitjor és Tarragona.” “És el resultat de la contaminació de la indústria química (...) Els que estan pitjor són els fills de les dones que viuen en un entorn industrialitzat.”
“D’aquí poc temps presentarem l’estudi de com afecta la industrialització a la llet materna, perquè els agents tòxics es concentren al greix, i és cosa tremenda que fins ara es desconeixia. A les zones industrialitzades, on la qualitat del semen és pitjor, existeix una relació directa entre el càncer de testicles i les malformacions genitals. També se suposa que tot està relacionat amb el càncer de mama i amb la retirada de la regla cada vegada més aviat.” La doctora López-Tejón conclou: “És el preu de la industrialització.” Extret de Diari de Tarragona, dimarts, 16 de febrer del 2010.
Informes semblants els havíem tingut des de fa anys, en comptagotes i en silenci, però les investigacions i la precisió tècnica, malauradament, corroboren el que ja sabem i volem ignorar. Vivim en zona industrial química. ¿Som motiu d’enveja o de compassió? No m’ho prenc amb ironia, com podria semblar pel títol. Perquè ni un títol com aquest pot emmascarar la greu realitat, ni ho pretén.
*
*
*
P. P. Rubens (1577-1640) El rapte de les filles de Leucip.
Quan el govern va decidir instal·lar les indústries a tocar de Tarragona va pensar més en la conveniència de les empreses que en els tarragonins. Després van venir les nuclears, les centrals de cicle combinat i altres instal·lacions que ens empudeguen l’aire i el medi fins el punt que afecten greument la nostra salut.
ResponEliminaQue ningú no en dubti: vivim en una zona contaminada.
La industria (muntada sense cap precaució, suposo que es podria fer bé i no es fa) és font de molts mals. A Vilanova teníem la fàbrica de ciment que ens emblanquinava els pulmons i els obturava. Dic teníem perquè finalment ha plegat!
ResponEliminaEls moviments veïnals hi han tingut un gran paper. Ha costats molts anys, però. Tothom s'hi resistia, l'Ajuntament el primer.
Na Teresa diu una cosa molt important: l'Ajuntament. Visc al Baix Llobregat, envoltada de dues químiques i un macroabocador entre altres, i són els ajuntaments els que decideixen què s'implementa en el territori, convenientment "ajudats", moltes vegades, per instàncies superiors. Ja s'ha vist qui té la potestat en el cas del cementiri nuclear.
ResponEliminaEstic convençuda que aquestes indústries poden no ser contaminants, el mal és que això costa diners i enmig, un munt de persones van afegint xifres al seu compte corrent a canvi del seu silenci, o de mirar cap a una altra banda.
Només espero que els seus testicles i la llet dels pits de les seves dones tingui les mateixes oportunitats que els dels demés mortals.
Segurament a Tarragona queda més concentrat, però em fa l'efecte que la terra tota és un niu de merda des de fa molts anys. Que no sabem ni què bevem ni què mengem ni com ens en sortirem.
ResponEliminaEspanta pensar-ho, però és així.
Ni llet, ni ous, i ben aviat, ni cervells pensants. Només ambició de poder per part d'uns quants, a expenses dels altres.
no anem bé.
Hi ha molta opacitat al voltant de tots aquests temes i no s'obren processos autènticament democràtics perquè els ciutadans poguem decidir com volem construir el nostre entorn. Paguem un preu massa elevat per tota aquesta ignorància.
ResponEliminaPel que heu escrit, em penso que tots tenim el convenciment de viure en un abocador o de menjar productes de procedència incerta, de cultius intensius, amb pesticides i tòxics de tota mena. Ja procurem una alimentació sana, però no sé si els productes biològics no es contaminen per aproximació. En tot cas, l'aire no podem deixar de respirar-lo.
ResponEliminaQuan ho mires en conjunt, sents una gran impotència i penses que només fas crítica negativa de les coses.
És cert: la gent està fatigada de protestar per una cosa i per l'altra i ens erosionem; els polítics ens diuen que som antipàtics, i sembla que ells no formin part del poble que som tots.
És ben cert tot el que dius. Però en queda l'esperança en l'animal evolutiu que duem a dins. I si no, qualsevol cataclisme per una espècie, és sens dubte una oportunitat per una altra... Fa temps que em sento com si estiguéssim de nou en la fi de l'Imperi Romà. Només cal para atenció a segons quines iniciatives de “Guiness Records”, certes notícies que surten a la premsa o programes de televisió.
ResponEliminaTota la raó. Els polítics com diu un llibre que s'ha fet fa poc són com una casta...