*
“El raquitisme del llenguatge condemna a la mediocritat bona part de la literatura moderna.(...) En mans d’éssers menors o d’impostors, l’intent de fer un llenguatge nou es torna petit en la foscor i l’esterilitat.(...) L’instrument del que disposa l’escriptor modern (el llenguatge) es veu amenaçat per restriccions externes i per decadència interna. En el món d’allò que R. P. Blackmur en diu “el nou analfabetisme”, l’home per a qui resulta essencial el coneixement literari més alt, l’escriptor, es troba en una situació precària. (...) El llenguatge es venja d’aquells que el mutilen.” George Steiner. "Lenguaje y silencio". (Gedisa 2003)
No em canso de llegir els assaigs de Steiner sobre literatura. Estimo el llenguatge en la seva riquesa i profunditat i així l’he fet servir sempre; és com si un mestre corroborés la meva convicció i tinguéssim un amable col·loqui, la conversa que mai no es produeix si no és a través d’un llibre, perquè els col·legues, els meus contemporanis, no es mostren assequibles. És cert, com diu Steiner, que quan trobem un bon llibre, escrit per mà sàvia, tenim tendència a fer l’esforç de seguir-lo, de penetrar-hi, de comprendre’l. L’intuïm. L’escriptor ha parlat i dins nostre, en la mudesa, mesurem, assentim i potser somriem.
*
Però dissortadament la seva observació és certa: en poesia i en prosa la mediocritat ens para la mà com al carrer el mendicant. I a les pàgines literàries hi podem veure mans parades d’interessos editorials i d’amistat més que de justícia i de bon ofici, que hi són, però rarament. I continuo aprenent i somrient a l’ample espai marítim, com si d’allà m’hagués d’arribar la veu més plena i amable, simplement literària.
“El raquitisme del llenguatge condemna a la mediocritat bona part de la literatura moderna.(...) En mans d’éssers menors o d’impostors, l’intent de fer un llenguatge nou es torna petit en la foscor i l’esterilitat.(...) L’instrument del que disposa l’escriptor modern (el llenguatge) es veu amenaçat per restriccions externes i per decadència interna. En el món d’allò que R. P. Blackmur en diu “el nou analfabetisme”, l’home per a qui resulta essencial el coneixement literari més alt, l’escriptor, es troba en una situació precària. (...) El llenguatge es venja d’aquells que el mutilen.” George Steiner. "Lenguaje y silencio". (Gedisa 2003)
No em canso de llegir els assaigs de Steiner sobre literatura. Estimo el llenguatge en la seva riquesa i profunditat i així l’he fet servir sempre; és com si un mestre corroborés la meva convicció i tinguéssim un amable col·loqui, la conversa que mai no es produeix si no és a través d’un llibre, perquè els col·legues, els meus contemporanis, no es mostren assequibles. És cert, com diu Steiner, que quan trobem un bon llibre, escrit per mà sàvia, tenim tendència a fer l’esforç de seguir-lo, de penetrar-hi, de comprendre’l. L’intuïm. L’escriptor ha parlat i dins nostre, en la mudesa, mesurem, assentim i potser somriem.
*
Però dissortadament la seva observació és certa: en poesia i en prosa la mediocritat ens para la mà com al carrer el mendicant. I a les pàgines literàries hi podem veure mans parades d’interessos editorials i d’amistat més que de justícia i de bon ofici, que hi són, però rarament. I continuo aprenent i somrient a l’ample espai marítim, com si d’allà m’hagués d’arribar la veu més plena i amable, simplement literària.
Tens raó. I això és una conseqüència del món o, millor dit, de la societat en que vivím on la mediocritat impera. I tot per tal de fer diners. Jo crec que els gustos es poden educar, però sembla o deuen creure que és més fàcil fomentar la vulgaritat i la mesquinesa.
ResponEliminapotser és perquè ara es considera que la literatura ha d'arribar a tothom i, desenganyem-nos, el llenguatge de la majoria de la gent ha estat sempre molt limitat.
ResponEliminaTinc la sensació que se'n fa de molt bona de literatura, amb un llenguatge molt acurat, però no pas pel gran públic que, ni ara ni mai, hi tindrà accés. El llenguatge ric l'adquirim a base de llegir, llegir molt i llegir més, i cal distingir les distintes situacions comunicatives.
No sóc pessimista, perquè sempre he pensat que no s'ha de dir literatura a tot allò que hi ha escrit entre dues tapes d'un llibre :)
El deure dels escriptors i dels que som aspirants a ser-ho és escriure ben acuradament, de forma normativa i, segons el cas, amb l’afegit de localismes que enriqueixin el text. A desgrat d’aquest plantejament, només uns pocs privilegiats es poden considerar mestres literats, però tots plegats ens estimem la nostra llengua.
ResponEliminaEn referència a la forma d’expressió de la majoria, només és una mostra de l’alçada cultural de la societat.
És cert que es fa molt bona literatura, i al nostre país també, però d'acord que no és la més coneguda. Interessa promoure el pamflet polític o eròtic per obtenir benefici immediat.
ResponEliminaAra bé, als que per un motiu o altre hem conegut el bon escriure -que no vol dir escriure enrevessat ni estrambòtic, això ja ho sabeu-, no ens queda altre remei que ser fidels a nosaltres mateixos. No ho dic amb pena, sinó amb l'esperit de donar el millor quan el moment personal ho permeti.
Hem de treballar l'art de tal manera que el poble hi tingui accés, i aquesta sí que és una via difícil que ja no depèn de nosaltres.
Gràcies a tots tres per les vostres valuoses paraules.
Estic totalment d´acord. El consumisme la majoria de vegades, marca tendències que la riquea que produeix és nomes monetària.
ResponEliminaEstic bastant d'acord amb el parer de la Clídice. Sí que se'n fa, de bona literatura, però no és la que venteja l'aire dels temps; però és la que resta en la història -crec-. Ah, i per descomptat que a ca nostra també.
ResponEliminaSalut i Terra
Sap greu que possiblement es publiquin llibres bons, excel·lents potser, que gairebé no es coneixen perquè no troben els mitjans publicitaris adequats o passen desapercebuts entre la quantitat excessiva de material que es publica.
ResponEliminaDe tota manera, penso que més enllà del llibre imprès hi ha també bona literatura que només apareix a internet i que, per raons diverses, resta en el silenci o és poc valorada.
Evidentment, la correcció gramatical i el domini del lèxic no són directament proporcionals a la qualitat d'una obra, que se sàpiga.