"DE CAP O DE CUA..."

*

“El febrer, de cap o de cua l’ha de fer”, diu la saviesa popular. Es refereix al temps i jo a la política. No sé quina serà la cua, però el cap resulta d’allò més enverinat, desbaratat i miseriós pel país. Els uns, amb una supèrbia desmesurada; els altres, amb una desbandada com cagalló en sèquia; els de més cap aquí, el caos fangós total en tempestes internes; els de més enllà, debatent-se en l’ambigüitat de les aigües oportunes. Tots plegats, girats i rebatuts en remolins d’imprecises declaracions i contradeclaracions. El votant, si en queda algun, ofegat en un mar de dubtes. Això si és incaut i s’avé a quedar-se amb l’aigua al coll.

Ara com ara, no hi ha polítics capaços d’engrescar un poble que els voti. Amb aquesta incapacitat total, el millor és que es tanqui cadascú a casa seva a escriure poesia, la més trepitjada, invisible, pobra i menysvalorada de les arts per part d’un país que volia ser, dècades enrere, culte, lliure, ric i net. Com argumentava jo fa pocs dies, totes les nostres esperances socials (també les literàries) s’han fet miques als despatxos dels polítics.

*

*

*

Imatge 1- Portada de "Stoc de coc", una aventura de Tintin.

Imatge 2- Il·lustració de Gustau Doré per a la "Balada del vell mariner", de Coleridge.