*
Les cadenes de televisió serveixen ja bastant abans de Nadal (i gairebé sempre) tot el rebuig de cinema més execrable que troben, com si cap país filmés una pel·lícula digna de ser vista ni n’hagués filmat mai. I cada any el nivell és més baix. Escòria. Les cadenes repeteixen ara l’una ara l’altra títols que a banda de ser dolents són pintorescos. Explico una anècdota. Ara fa uns anys ja passaven un títol que vaig trobar de per riure: “La casa de las dagas voladoras”. Com que a primer cop d’ull em va semblar que hi deia “La casa de las bragas voladoras”, m’ho vaig haver de mirar dos cops. ¿No us passa a vegades amb certs titulars, que us fan estrany i és perquè heu interpretat una paraula en comptes d’una altra? Així obtinc resultats que em fan riure molt o que em deixen perplexa.
Total, que vaig retenir el títol que havia llegit primer i cap a cals xinesos a comprar una bossa de calcetes virolades. No vermelles, que s’entengui la cosa. La vigília de Reis, que som una collassa a sopar a casa del meu germà i hi ha molt de jovent, vaig començar a tirar llenceria enlaire per tota la taula, dient allò de les “bragas voladoras”. Hi ha haver un renou divertidíssim. Tothom les volia acaparar. La pel·lícula no la vam veure.
El cas és que aquests dies he vist el mateix títol repetit a diverses emissores. Les dagues volen, però si volessin les calces no farien tant de mal. Ah, i que ofereixin alguna pel·lícula amb cara i ulls, que ja seria hora.
Total, que vaig retenir el títol que havia llegit primer i cap a cals xinesos a comprar una bossa de calcetes virolades. No vermelles, que s’entengui la cosa. La vigília de Reis, que som una collassa a sopar a casa del meu germà i hi ha molt de jovent, vaig començar a tirar llenceria enlaire per tota la taula, dient allò de les “bragas voladoras”. Hi ha haver un renou divertidíssim. Tothom les volia acaparar. La pel·lícula no la vam veure.
El cas és que aquests dies he vist el mateix títol repetit a diverses emissores. Les dagues volen, però si volessin les calces no farien tant de mal. Ah, i que ofereixin alguna pel·lícula amb cara i ulls, que ja seria hora.
*
*
*
Punt de llibre-collage d'OX.
A la primera cadena ara projecten pel·lícules sense talls publicitaris. La qualitat és opinable, però el fet de no haver-hi interrupcions és agradable.
ResponEliminaAixò de les calces voladores... en prenc nota.
Dona! "La casa de las dagas voladoras" no és de les millors pel·lícules de Zhang Yimou, però és una pel·lícula amb una estètica fantàstica. És divertida l'anècdota però :)
ResponEliminaAmb la teva recomanació, Clídice, i per no dir que desatenc les amigues, me l'hauré de mirar algun any d'aquests...
ResponEliminamolt millors les calces que les dagues, i tant!
ResponEliminaAixò d'interpretar equivocadament una paraula en llegir-la per damunt passa bastant, i aquesta mena d'errors sovint em fan gràcia, ja que la frase errònia acostuma a ser millor que l'original.
Molt divertida l’historia, a mi em passa el mateix, a vegades llegeixo ràpid i em surt uns títols de lo mes surrealistes....
ResponEliminaM'ha fet riure aquest acudit. Et trobo molt divertida. La pelicula val la pena de veura-la és de estil fantàstica, volan las dagues i els lluitadors que la mes bona es una dona. Volan i saltan per las teulades, parets , de arbre en arbre molt ràpidament. ës una "peli" d'acció i fantàstica i la presentació estética és molt bonica.
ResponEliminaLa teva familia ja me l'imagino veient volar les calçes virolades...
Amb aquest títol, jo tampoc no l'hauria mirat. Ara bé: si hagués llegit que eren calces i no dagues, potser si que me l'hauria mirat, ep! que no se sap mai! :)
ResponEliminaMolt divertit el tema del regal de les calces volant, potser el poso en pràctica amb les meves joves!
Un petonet
Coincideixo amb la Clidice, a mi m'agrada el Zhang Yimou i també crec que no és la seva millor pel·lícula la de les "dagas".
ResponEliminaPel que fa a les pel·lícules, no sé si són impressions meves o em fa l'efecte que feien millors pel·licules quan no hi havien tants canals. Potser ens hem tornat més exigents?
Una anècdota divertida. Si, t'he imaginat llençant calces.(jajaja).
ResponEliminaA mi, em va passar a la feina, que un client m'enviava un correu amb un assumpte que deia: MENÚ PROMO, i vaig llegir MENU PORNO i em vaig esgarrifar.
Estic d'acord que les pel·lis eren millors quan no hi havia tants canals, i sembla que hauria de ser a l'inrevés, per fer-se la competència, però la vida és plena de misteris, com ara els horaris d'emissió, aptes per gent que no treballa.
ResponEliminaAixò del menú porno està molt bé. Ens les hauríem d'anar apuntant i riuríem una estona.