*
Si ahir deia que vivim en la mentida, avui puc assegurar que vivim en un sinònim: l’engany. Però molt més dolorós que parlar del sol i de la lluna. Si durant la nit del 31 hi va haver revetlles i la gent es felicitava l’any nou, els polítics (¿no són gent?) ens preparaven la gran patacada per ahir mateix al vespre.
Ens apugen els impostos de manera considerable, desorbitada, sobretot de serveis, però també d’articles de primera necessitat. Traspassen, com deia un titular de diari, uns serveis ferroviaris sense tren i sense via i amb bitllet també més car. Cosa, la del bitllet, que afecta tothom, però els serveis només són per Barcelona. Estem farts de veure com ells, que ja tenien trens de sis vagons i de dos pisos cada mitja hora, per exemple per anar a Vilanova o a Castelldefels, obtindran una millora, quan la resta del país disposa de tres vagons infectes per anar a mitja distància – més gent, més lluny- i serveis cada hora fins les 9,30 del vespre. I prou.
I el punt més alt del cinisme és que la inversió de l’Estat a Catalunya baixa dos punts respecte de l’any 09: de 7 a 5, amb els decimals corresponents.
Com deia la meva mare, que avui fa els anys que va morir, i amb qui sempre faig memòria i diàleg, “Días de mucho, vísperas de nada.”
*
Ens apugen els impostos de manera considerable, desorbitada, sobretot de serveis, però també d’articles de primera necessitat. Traspassen, com deia un titular de diari, uns serveis ferroviaris sense tren i sense via i amb bitllet també més car. Cosa, la del bitllet, que afecta tothom, però els serveis només són per Barcelona. Estem farts de veure com ells, que ja tenien trens de sis vagons i de dos pisos cada mitja hora, per exemple per anar a Vilanova o a Castelldefels, obtindran una millora, quan la resta del país disposa de tres vagons infectes per anar a mitja distància – més gent, més lluny- i serveis cada hora fins les 9,30 del vespre. I prou.
I el punt més alt del cinisme és que la inversió de l’Estat a Catalunya baixa dos punts respecte de l’any 09: de 7 a 5, amb els decimals corresponents.
Com deia la meva mare, que avui fa els anys que va morir, i amb qui sempre faig memòria i diàleg, “Días de mucho, vísperas de nada.”
*
*
*
Petit collage sobre cartell de Mucha.
Ja tens tota la raó ja. I el pitjor és que se saben segurs, perquè nosaltres ja fa temps que vam desar la falç i ara sembla oscada. Una abraçada :)
ResponEliminaCentralisme nacionalista de Madrid; centralisme nacionalista de Barcelona i altres de més provincians i locals. Tots juguen a fer veure i a voler creure que són alguna cosa, però tot plegat és una camama.
ResponEliminaI el poble a callar i a pagar.
Ens hem acostumat a viure amb una mena d'indiferència resignada davant d'aquest cinisme i de la mentida desacomplexada...
ResponEliminaA mi em subleva, tot això. Però digues, què podem fer? Organitzar una protesta? Com? A través dels blogs? A través de l'escriptura, els que en sabeu? Fem una revolta a base de música, com allò de la cançó protesta?
ResponEliminaEm subleva, em pot! però no sé què es pot fer... anar a votar no serveix per a res i no anar-hi tampoc :(
Saps quant triga un tren des de Barcelona a Blanes? Una hora i mitja! (una hora i mitja per fer 60 quilòmetres escassos) quan vivia la Mercè Sala i ho gestionava tot,tardaven una hora i cinc minuts. Anem endarrere! i això del traspàs sembla una aventura de tebeo barat! traspassen els maldecaps, però no traspassen ni peles ni vagons ni catenàries ni res de res! Colla de miserables!
bufffffff, ui, com m'he passat!
el que traspassa Madrid és el que li porta problemes, igual com ens va passar Sanitat, etc . etc. etc.
ResponEliminaQue vagin fen que nosaltres també farem.