VETLLADORES




*
Llum de companyia. Llum tènue per a les nits inquietes. Llum carícia i consol que embelleix la vetlla i acoloreix els somnis. Llum de petites i delicades esperances. Llum que fa ballar les ombres lleugeres i aparèixer personatges en siluetes que dansen amb ritmes oscil·lants. Blau de mar, vermell reial, blanc brillant. Llum delicada que custodia el diàleg entre tu i el silenci.
*
*
Col·lecció de Pere Vergés i Cèlia Xirinacs, antiquaris.
*
Foto OX.

3 comentaris:

  1. Montse17 de desembre del 2009, a les 8:56

    Això és un veritable tresor, eh?

    Avui, per contrast, al meu poble la llum és gris, passada pel tamís dels núvols. Dubto que surti el sol!

    Bon dia, O.X.!

    ResponElimina
  2. Teresa Costa-Gramunt17 de desembre del 2009, a les 9:44

    Sens dubte, els humans hem estat molt imaginatius a l'hora d'inventar-nos les fesomies espirituals dels déus. I ja no et dic a l'hora de crear l'art que els embolcalla... Quina bellesa!

    ResponElimina
  3. Josep Gironès Descarrega17 de desembre del 2009, a les 11:08

    L'art religiós tingué un temps de gran esplendor, just quan no se'n permetia cap manifestació d'altra mena. Ara gaudim de la pluralitat, amb els seus encerts i desencerts.
    I en tot moment ens agrada la bellesa.

    ResponElimina