UN POBRE ESCRIPTOR...


*
UN POBRE ESCRIPTOR
amb música de “La filadora” (Un pobre pagès...)
*
Un pobre escriptor/
se’n va a l’establia/
i es posa les mans/
allà on no caldria. / - Tral·laral·la-la-là...
.
No té drets d’autor/
perquè és un poeta,/
no du pantalons,/
calçons ni bragueta. – Tral·laral·la-la-là...
.
Els ous al cistell, /
el cul en picada /
el vi al garrafot, /
la rima pelada - Tral·laral·la-la là...
.
Favor que em fareu, /
ai bon Jesuset, /
que em pugui lligar /
un mandarinet, / - Tral·laral·la-la-là...
.
d’aquells ben “trajats” /
que fan la Fireta (*) /
amb les subvencions /
de la “Cultureta”. / Tral·laral·la-la-là...
*
(*) Fireta de Frankfurt, s’entén.
*
*
Lo Gayter del Balcó
*
Collage d'OX.


7 comentaris:

  1. l'agutzil de Rocaura21 de desembre del 2009, a les 8:56

    Senyora Olga,
    l'escriptor, pobre quan ha de dependre econòmicament del seu ofici, és tot sovint una persona culturalment molt rica, una mena d'estel entre la fosca nit.
    I ja se sap que els més pobres són els qui només tenen diners.
    Bones festes i bones lletres!

    ResponElimina
  2. Teresa Costa-Gramunt21 de desembre del 2009, a les 9:50

    Que no falti el sentit de l'humor als poetes nus de privilegis. Al bon Jesuset el van clavar a la creu per haver fet de la seva vida un gran Poema. I això, ja se sap, és intolerable.

    ResponElimina
  3. Clidice21 de desembre del 2009, a les 10:36

    hahahahaha m'he divertit molt :) potser així acabaré cantant nadales i tot :)

    ResponElimina
  4. Montse21 de desembre del 2009, a les 12:27

    Divertidíssim!

    llàstima que tantes vegades sigui cert, això de l'escriptor pobre...

    ResponElimina
  5. Sandra D.Roig21 de desembre del 2009, a les 12:36

    Bona! :).
    Aprofito per desitjar-te Molt Bon Nadal i bones festes.
    Una salutació.

    ResponElimina
  6. Israel Clarà (La figa del Papiol)21 de desembre del 2009, a les 15:27

    Jo, que també sóc poeta i pobre com una rata, contradient l'Agutzil de Rocaura, preferiria la pobresa de tenir molts diners. Si es tracta de la pobresa que diu ell voldria ser molt, molt pobre, però molt, i pel que fa a la riquesa de la Cultura que brilla com un estel enmmig de la fosca nit de la ignorància, home, què vol que li digui, demà trucaré al banc a veure si la hipoteca i les factures les admeten cobrar amb Cultura a tipus d'interès baix... Res, senyor agutzil, que el que no són peles són punyetes, i la resta és retòrica.
    Felicitats per la Nadala reivindicativa, senyora Xirinacs. Petons!

    ResponElimina
  7. l'agutzil de Rocaura22 de desembre del 2009, a les 8:20

    El senyor Israel Clarà, malgrat ser un bon poeta, és un prosaic de la vida, ja que vol limitar-la a una economia grassa.
    No sap que una bona clotxa és més saborosa i saludable que un fetge d’ànec al caramel?
    No sap que uns pantalons de vellut són més confortables que uns altres de seda?
    No sap que una abraçada sincera d’un amic és més gratificant que cinc-cents copets a l’esquena donats amb hipocresia?
    No sap que llueixen més i al llarg de més temps els estels del firmament que els artificiosos llums de Nadal?
    Ah!, i entre pessetes i punyetes, m’apunto a les punyetes, sempre i quan estiguin teixides amb puntes de ganxet.

    ResponElimina