*
La lluna venia, la lluna rodava, /
la lluna d’avui serà lluna blava:/
la lluna fa el ple, segona vegada./
Desembre lunar, desembre s’acaba,/
un any que se’n va i un altre fa entrada:/
la vida també comença manyaga,/
però quan es fon no hi ha retornada./
La lluna, que ho veu, fa trista la cara./
la lluna d’avui serà lluna blava:/
la lluna fa el ple, segona vegada./
Desembre lunar, desembre s’acaba,/
un any que se’n va i un altre fa entrada:/
la vida també comença manyaga,/
però quan es fon no hi ha retornada./
La lluna, que ho veu, fa trista la cara./
*
*
*
Blue moon. Petit collage d'OX.
Moltes gràcies Olga i Bon Any Deu! :)
ResponEliminaBon any Olga. No té res a veure però m'ha recordat en Garcia Lorca.
ResponEliminaQue el 2010 us done la possibilitat d'emmirallar-vos a l'aigua i relluïr com quan passada la tronada, el sol trau entre el blau dels núvols el seus rajos de caramel dolç. I que la remor blava i groga de l'aigua parladora jugue amb tots vosaltres fent-vos pessigolles com una papallona humida i us porte moltes alegries i sorpreses. (Adaptació de Pla)
ResponEliminaJoana (sense bosc)
Bon any 2010! Ple de tot alló que estimem
ResponEliminaL'any se'ns acomiada amb una doble lluna plena en el mes de desembre, de la mateixa forma que el dia d'avui ens ha mostrat a darrera hora un doble arc de Sant Martí.
ResponEliminaSón bons pressagis.
Una encisadora i naïf lluna blava per a tu aquesta nit que encetarà el nou any.
ResponEliminaSalut i Terra
Et desitjo que la lluna blava t'acompanyi tot 2010.
ResponEliminaBesadetes
Sense el teu permís, Olga -ja saps com som alguns blocaires- agafo el teu poema per encapçalar el meu apunt d'avui. Gràcies.
ResponEliminaBon any!
Un any acaba, un altre fa entrada.
ResponElimina15 o 20 siga quina siga la teua ideologia, ací no hi ha intercanvis.
De vegades triem el moment, només és qüestió de desitjar-lo, però amb bona voluntat.
El desig és gairebé acte aristotèlic.
I no penses que estic boig, només desitge, per a tu, per als teus.
Bon poema, ma mare també és del 36 i espere que li queden molts anys encara per davant, això sí, no cal ser mai superbs, si Déu vol.
Una abraçada plena de desitjos de vida i de felicitat i no penses que estic boig o que estem en Nadal, millor pensa-ho, normalment els calents i en ells entrem tots els marxistes o pseudo-marxistes ens identifiquem contra tot, contra el Pare, o la Mare, és el que volia dir Freud, Marx i Nietzsche bàsicament.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina