FICUS I GARROFA




*
Aquest és el nostre portal, Rambla Nova, 1, per servir-los. Tenim un ficus portentós, admiració de propis i forasters, i una roca que ens aguanta la casa. Estem fonamentats sobre pedra, com demana l’evangeli. Som forts.

Demano permís al bloguer Mon, de “La garrofa de Mont-roig”, per imitar el lema que em fa molta gràcia, i que presideix el seu blog sempre interessant. Jo, només avui, ho adapto al ficus i escric: “Aquí som, sota el ficus, mirant com trempa”. Perquè es nota bé que trempa, ¿eh? No com la garrofa, que penja...
*
*
*
Fotos OX.

5 comentaris:

  1. Joan Reverté8 de desembre del 2009, a les 12:24

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Mon8 de desembre del 2009, a les 12:26

    Olga, m'ha fet molta gràcia aquest post d'avui,,, Tu ja saps que no cal que demanis permis...
    Es veritat que es l'admiració de tothom aquest ficus, la de vegades que l'he vist quan anava a "tocar ferro" Abans deia que jo era un tarragoní exiliat voluntariament a Mont-roig.

    ResponElimina
  3. Sílvia Tarragó Castrillón8 de desembre del 2009, a les 16:55

    A mi el títol m'ha fet pensar en un conte infantil, semblen els noms de dos personatges. olga, sempre creativa i irònica. M'agrada.

    ResponElimina
  4. Josep Gironès Descarrega8 de desembre del 2009, a les 18:05

    Si ajuntem les coses que penjen amb les que trempen, ens podem distreure bastant. Ara penso en un empelt de ficus i garrofa, no en res més, diferent a vosaltres.

    ResponElimina
  5. Montse8 de desembre del 2009, a les 20:18

    quin bé de déu de ficus!
    :)

    a casa en teníem un tan alt i tan gros que el gat el feia servir d'ascensor per pujar i baixar un pis. Se'ns va morir amb una glaçada :(

    ResponElimina