*
Ahir al vespre, Teresa Costa-Gramunt i jo llegíem poemes i proses al Museu del Tren de Vilanova i la Geltrú. Ens acompanyava el grup musical de l’Escola Freqüències.
Els elements del viatge eren allà, immòbils, reals, disposats a moure’s així que toquessin les 12 de la nit; llavors els engranatges es posarien en marxa, prendria vida el venedor de bitllets a la seva garita, els viatgers s’alçarien dels solemnes bancs de fusta on hi havia gravat el M Z A (Madrid-Zaragoza-Alicante) que tan bé coneixíem, i un renou de veus i màquines torbaria la pau del Museu adormit.
Teresa amb uns magnífics poemes sobre Praga. Jo amb les petites observacions del llibre “Trens”. ¿On, millor que allà, podia ser acollit?
Ahir al vespre, Teresa Costa-Gramunt i jo llegíem poemes i proses al Museu del Tren de Vilanova i la Geltrú. Ens acompanyava el grup musical de l’Escola Freqüències.
Els elements del viatge eren allà, immòbils, reals, disposats a moure’s així que toquessin les 12 de la nit; llavors els engranatges es posarien en marxa, prendria vida el venedor de bitllets a la seva garita, els viatgers s’alçarien dels solemnes bancs de fusta on hi havia gravat el M Z A (Madrid-Zaragoza-Alicante) que tan bé coneixíem, i un renou de veus i màquines torbaria la pau del Museu adormit.
Teresa amb uns magnífics poemes sobre Praga. Jo amb les petites observacions del llibre “Trens”. ¿On, millor que allà, podia ser acollit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada