VENTURES I DESVENTURES

*

Truquen a la porta. Com una aparició, es presenta Joan Torrell amb un gran ram de flors i un cistell de palosantos del seu jardí. Somriu. L’home que baixa de La Torre de Fontaubella, que porta als ulls blaus tota la netedat del paisatge i la fortalesa de la Mola de Colldejou, ha agafat el tren a Falset i ara és aquí. Des de l’estació d’autobusos ha pujat tota la Rambla guarnit com un personatge virgilià, bucòlic. Virgilià empeltat de gnom familiar, per tants anys com ha viscut a Londres.

Esmorzem, xerrem, fotografio les flors i les fruites i li ensenyo el procés que seguiran fins sortir al blog de demà –avui-. “Ara les flors que em regalen són eternes”, li dic. Joan Torrell, de Reus, és un bon pianista que, a més d’oferir concerts, ha tocat als millors hotels entre Londres i Dubai. Aventurer, amb casa a La Torre, declara amb orgull que ha recuperat els millors clavells d’olor. En efecte, ara casa meva fa olor de clavells. I de magnífiques roses granat Chrysler Imperial. Joan toca un arranjament propi al piano i marxa cap al seu regne assolellat, on floreixen també les herbes d’olor que ha portat al cistell. Un bé de Déu.

*

*

*

Nota 1- Avui la connexió a Internet del meu ordinador s'ha negat a funcionar fins ara, com una mula vella i tossuda.

*

Nota 2- Alguns ja sabeu què és, però jo no ho sabia: el disc dur extern, la meva salvació, el magatzem de les meves obres de dibuix pacientment escanejades, de les meves novel·les, de fotos curioses i tot l'etcètera que vulgueu, es va "morir". No, no tenia còpies perquè em vaig pensar que aquell disc era la meva assegurança. A la botiga em van renyar per no haver-ho previst. Un bon tècnic, amic, m'ha salvat el contingut. No em vaig arribar a pensar mai que ho hagués perdut tot, perquè no em cabia al cap i hauria sofert un col·lapse. Ara ja estic avisada: a pagar i tot més o menys se soluciona.