*
A propòsit dels rovellons fotografiats ahir en aquest blog, demanaria a l'amic i gentil lector Francesc Mompó que em digues a quin poble dels rovellons en diuen pebrassos, com ell afirma. I si creu que el que hi ha a la foto, 'lactarius deliciosus' i 'lactarius sanguifluus', són pebrassos.
Si en els nostres 45 anys d'experiència buscant bolets confonguéssim pebrassos amb rovellons, que se'ns emporti el diable. Tenen un temps diferent d'aparició, de forma, de característiques organolèptiques, i els vaig descriure ben descrits. Ara bé, insisteixo, m'agradaria saber el nom d'aquest poble, i si la seva gent menja gat per llebre. Moltes gràcies.
*
*
*
Aquesta panera me la van regalar a la TV del Principado de Asturias perquè sabien que jo collia bolets. Els vaig enviar la fotografia per compartir els rovellons, almenys virtualment.
Hola Olga, efectivament, a l'Olleria, la Vall d'Albaida, País Valencià, diem pebrassos al gèneric que engloba rovellons i esclata-sangs.
ResponEliminaSalut i Terra
Hola, Francesc, i llavors, ¿com distingiu el pebràs, que és més bast i pot arribar a ser indigest?
ResponEliminaÉs a dir, quan els aneu a collir, ¿què dieu que heu trobat?
M'interessa la distinció, gràcies per la resposta.
Força terra per collir bolets.
A veure, Olga, fa uns dies ja vam tenir aquesta conversa amb un parell d'excel·lent micòlegs -en vaig fer un post al meu blog de uendos sobre el sopar que en férem- Un d'ells era de la zona Antoni Conca i en té coneixença, com és natural; l'altre era Enric Gràcia -l'assessor de TV3- i també s'hi va estranyar de com els anomenàvem. Que quede clar que no a tota la Vall d'Albaida es diu igual, però sí al meu poble i a algun més (Aielo de Malferit, crec i a algun altre). Nosaltres diem "anem a fer pebrassos" "Fem arròs caldós amb pebrassos"... i sempre ens hi referim als esclata-sang o als rovellons. A la serra el més habitual era (parle de quan jo era un xiquet) fer pebrassos, morenes i turmes. La turma era una espècie de fons com una creïlla (no són les tòfones) que calia pelar-la per a l'arròs -ja se sap que quan s'és pobre a l'arròs li cap quasi tot-. La turma és grisa quan la peles. Quan parlàvem de fongs eren aquells grocs esponjosos que no servien per a menjar i els xiquets ens els reballàvem jugant. Pel que fa als bolets, nosaltres només utilitzem el concepte per a referir-nos als de riu que es fan a la soca dels oms i dels xops (pollancres).
ResponEliminaQue quede clar que jo no sóc cap especialista, però sí que dóne fe del que et dic; i no és cosa de quatre dies, sinó de segles que allà es diu així. Tota la resta de bolets que he tingut el plaer de tastar al llarg de la meva vida (trompetes, ceps, russinyols...) han estat per a mi encisadors descobriments.
Vaja, ja no sé què més contar-te.
Una abraçada
Salut i Terra
Aquesta per a mi és una conversa molt interessant i il·lustrativa. He intentat al llarg de molts anys saber els noms dels bolets en llatí perquè m'agradava i per poder-nos entendre amb altra gent que precisament coneixia els bolets amb noms distints dels nostres.
ResponEliminaJa sé que d'un poble a l'altre varien molt els noms, igual com els de les herbes.
Raó de fons hi ha, perquè el pebràs també és un 'lactarius', amb diversos cognoms.
Però se'n diu pebràs perquè moltes vegades pica -els que nosaltres trobem per les muntanyes de Mont-ral (Serra de Prades) no piquen o, almenys, no ens els hem trobat mai-.
També deu passar que donem un sentit singular a cada espècie i, per entendre'ns, no ho posem tot al mateix sac.
Ben mirat, seria impropi el que diem nosaltres: 'anem a buscar bolets', en general, perquè bolets pròpiament són els d'esponja, 'boletus'.
Ja ho veus, esimat Francesc, que estem subjectes a les convencions.
Vaig trobar encantador el nom de la bromosa, que és el 'clytocibe nebularis' perquè, a banda de ser suggeridor, els pagesos en diuen bromosa, d'acord amb el mot llatí 'nebula'... Suposo que el científic va prendre el nom de la parla popular i no a l'inrevés. ¿A tu què et sembla?
Gràcies per respondre.
Una conversa molt interessant. Jo també sóc valenciana, concretament de la Ribera i ni a Algemesí ni a Riola, els meus dos pobles anomenem els esclata-sangs i rovellons "pebrassos".
ResponEliminaNo en tinc molta idea, però sí que puc assegurar que jo no ho he escoltat a la gent d'aquestos pobles. No pose en dubte, però que a altres llocs ho utilitzen.
Un plaer.
Hola, bé, he d'admetre que jo no tinc ni idea pero els companys "rovelloneres" de Tortosa em diuen el següent (per afegir més llenya a la conversa!):
ResponEliminaA Catalunya hi ha diferents tipus de "bolet" que reben el nom "pebras" pero el que es menja habitualment no és de la familia dels lactarius, sino es el Russula Delica. I , precisament aqui a Tortosa quan diuen que han agafat un pebras, és aixo.
No obstant això , hi ha 2 altres "bolets" que reben el nom de "pebras", i aquests si que son de la familia dels lactarius: concretament es diuen tots dos "pebras lleter" - lactarius glaucescens i/o el lactarius piperatus. Diuen a la guia que tenim que no es "aconsejable" menjar-los pèl sabor picant que tenen, cosa que correspon a la descripcio que fas Olga.
Per tant, creus que vatros menjeu aquest, i no el pebras/russula ?