*
Una tarda que era feliç, la noia, divagant amb la mirada molt endins seu, va pensar que la bellesa i l’energia naixien d’ella mateixa i s’escampaven per l’univers. Ho figurava en forma d’impuls daurat i eteri. Per una vegada no pretenia captar la llum del sol o la força neta de la lluna, sinó que era ella qui aportava aquell benestar. I va somriure.
Un dia, en una exposició, es va fixar en un petit quadre, un rectangle gairebé insignificant, del pintor txec Alfons Mucha, molt conegut per les seves bellíssimes figures majorment de dona en cartells i murals. La noia es va acostar a l’esbós, de pinzellada gruixuda, i va llegir-ne el títol: “Estudi per al Naixement de la Bellesa, per a la decoració del German Theatre de Nova York. 1908”.
La noia es va quedar quieta, amb els ulls fixos en aquells traços sense detall: la bellesa naixia del ventre d’una dona ajaguda que reposava entre els arbres; d’ella fluïa una resplendor daurada. La noia no n’havia parlat mai amb ningú, de les seves sensacions, però va trobar que un artista les anomenava Bellesa, i eren d’or, com ella ja sabia.
Un dia, en una exposició, es va fixar en un petit quadre, un rectangle gairebé insignificant, del pintor txec Alfons Mucha, molt conegut per les seves bellíssimes figures majorment de dona en cartells i murals. La noia es va acostar a l’esbós, de pinzellada gruixuda, i va llegir-ne el títol: “Estudi per al Naixement de la Bellesa, per a la decoració del German Theatre de Nova York. 1908”.
La noia es va quedar quieta, amb els ulls fixos en aquells traços sense detall: la bellesa naixia del ventre d’una dona ajaguda que reposava entre els arbres; d’ella fluïa una resplendor daurada. La noia no n’havia parlat mai amb ningú, de les seves sensacions, però va trobar que un artista les anomenava Bellesa, i eren d’or, com ella ja sabia.
*
*
*
"El naixement de la Bellesa". Alfons Mucha (1860-1939).
La bellesa és una qualitat que causa admiració i mou sentiments, per bé que no tothom té els atributs necessaris per saber copsar-la.
ResponEliminala bellesa, un concepte tan humà que, necessàriament, ha de ser fruit del ventre d'una femella humana. Una metàfora molt poderosa :)
ResponEliminaNo és estrany que Mucha inspiri bellesa, en un quadre, en les paraules... El meu germà me'l va descobrir, a aquest artista, i és una meravella tot el que va pintar. Preciosa reflexió, Olga.
ResponEliminaDurant aquest mes no he pogut dedicar-me de ple a llegir els blocs.
ResponElimina¡Torno!
Un cop més coincideixo amb Clidice. Semblarà que no tinc idees. Bé, aportaré el meu granet. La bellesa amb "b" acostuma a ser cruel amb la vellesa amb "v". Sovint, i d'això els artistes en són responsables: bellesa i joventut els han fet quasi sinònims...