BOLETS

*

Aquest any no hem pogut anar a Mont-ral a collir bolets. Enyorada, copio fragments del meu dietari "Música de cambra" (Destino-exhaurit).

*

*

"Aquí és quan el bosc comença a ensenyar l'orella: sorprès en el seu descans i abaltit de son, el rovelló encara mig descargolat no ha tingut temps de fugir cap a les feines del dia. Gras i exuberant, llum de la terra, és un xic sorrut, fa els seus tractes amb poques paraules i demostra un alt concepte d'ell mateix. Imposa les seves condicions i es fa respectar; no sempre cedeix de bon grat, ja el coneixem prou.

(...)

" Ara entrem al radi d'acció de les mocoses o llenegues, tímides i escorredisses, que somriuen de biaix i ploren quan les collim. Saben que són les millors però s'estan de dir-ho. Prèviament a la collida recorrem l'herba amb un suau pessigolleig lleument eròtic, perquè per sospesar-les passem amb tendresa tota la mà en una dolça corba. No hi trobem cucs perquè són unes santes, feineres i matinadores. Són elles que preguen silencioses als racons profunds de la gran capella. El vent les molesta i s'apleguen discretes i flonges.

"Algunes llémenes s'ofereixen blanques i molsudes, un xic matusseres, amb les arracades penjant i els enagos desfilats de les vores. Si les puc trobar ben grasses no s'escapen de confegir un plat rialler i contundent.

(...)

" S'engega la processó de fredolics que tornen d'escola o de la City amb els barrets de reglament, de feltre polit i raspallat. Es donen la mà i conversen educats i amables. Els agrada la pluja i s'arreceren a les pedres. De vegades organitzen manifestacions pacífiques i passen pel mig dels camins.

"Els pebrassos són rústics, afeccionats al tuti, a la manilla i a les misses negres. Formen cercles atapeïts i les nits de lluna convoquen esperits a la clariana del bosc, entre escorces, a les grans places carboneres, protegits per un clos de pi esclarissat, boix, estepa, bruc, alzina i l'heura que reflecteix els estels a la terra."

" Tots asseguts, desafien les mirades malignes i l'evolució dels follets en corredisses nocturnes. Són blancs de lluna i el sol els crema; per això procuren que la terra no els descolgui del tot. Quan són vells puden a orina de boc i poden ser emissaris de totes les malifetes que els vulguin carregar.

" Per endolcir les marjades apareix la bromosa, gris de mareperla, nacrada i molsuda, que somriu a la tarda, quan totes les falgeres han mort d'enyorament i es rovellen ja del tot inservibles.

"Una infinitat de joguines s'escampen d'una caixa abocada sense soroll i rodolen per sota les potes de tots els mobles del bosc: peuets de rata, moixernó, carlets, pollancrons i cama-secs. Tot corre amb les glans, les móres, els nius desgavellats i les plomes perdudes que el fred arracona als mals endreços (...)

*

*

*

Foto O.X.