*
Ahir vam celebrar el bateig de “A stone at my Head”. Vam brindar amb xampany (francès) tal com requereix l’ocasió. Aboco xampany sobre el llibre, com tinc per costum, i ja portem uns 60 bateigs.
¡Premi Sant Jordi! ¡Premi de la Crítica! 28 anys de lluitar per una traducció que m’ha estat negada sistemàticament per Proa i per les institucions culturals que la podien tramitar. Ho he explicat alguna altra vegada aquí. Magnífica traducció pagada per mi a l’anglès, i a càrrec de Howard Croll (dirigeix English Empordà, a Figueres). Doncs ni així hi ha hagut manera. Per tots aquests anys de batallar, d’aquest exemplar en diem el llibre dels collons. Íntims i familiars ho saben, i ara també els de la pastisseria Leman, on fan els millors pastissos de la ciutat. La Sacher ho demostra, en sou invitats virtuals.
La situació d’impàs va durar fins que Maria Victòria Gironès, dona determinada i eficient, experta col·laboradora, va tramitar aquest hivern passat l’edició per Internet a través d’AuthorsCrossing. Ara Virginia Woolf ha creuat l’Atlàntic i s’ha tornat nord-americana/canadenca. D’aquest excel·lent (per tants motius) llibre ningú d’aquest petit país “nostre” no en sabrà res. El continuaran ignorant. Cap comentarista “cultural” escriurà allò que diuen dels elegits pel sistema: “traduït a X llengües”. O “es passeja pels carrers amb els seus traductors”. Res. No crec que cap país culte tracti així un dels seus autors millor premiats.
Gràcies, Maria Victòria. Gràcies, Amèrica, que els “nostres” encara porten una bena als ulls.
¡Premi Sant Jordi! ¡Premi de la Crítica! 28 anys de lluitar per una traducció que m’ha estat negada sistemàticament per Proa i per les institucions culturals que la podien tramitar. Ho he explicat alguna altra vegada aquí. Magnífica traducció pagada per mi a l’anglès, i a càrrec de Howard Croll (dirigeix English Empordà, a Figueres). Doncs ni així hi ha hagut manera. Per tots aquests anys de batallar, d’aquest exemplar en diem el llibre dels collons. Íntims i familiars ho saben, i ara també els de la pastisseria Leman, on fan els millors pastissos de la ciutat. La Sacher ho demostra, en sou invitats virtuals.
La situació d’impàs va durar fins que Maria Victòria Gironès, dona determinada i eficient, experta col·laboradora, va tramitar aquest hivern passat l’edició per Internet a través d’AuthorsCrossing. Ara Virginia Woolf ha creuat l’Atlàntic i s’ha tornat nord-americana/canadenca. D’aquest excel·lent (per tants motius) llibre ningú d’aquest petit país “nostre” no en sabrà res. El continuaran ignorant. Cap comentarista “cultural” escriurà allò que diuen dels elegits pel sistema: “traduït a X llengües”. O “es passeja pels carrers amb els seus traductors”. Res. No crec que cap país culte tracti així un dels seus autors millor premiats.
Gràcies, Maria Victòria. Gràcies, Amèrica, que els “nostres” encara porten una bena als ulls.
Brindo de cor per la publicació de "A stone at my head".
ResponEliminaCom tots els bons llibres, a cada lectura s'hi descobreixen coses, matisos nous. En català o en anglès, rellegiu-lo.
Felicitats, per la publicació i la perseverança :)
ResponEliminaMoltes gràcies.
ResponEliminaFelicitats!
És ben merescuda, aquesta publicació. És una obra magistral.
ResponEliminaDe res, a disposar.
ResponEliminaHi ha persones que, com passa amb el sol, no es poden mirar de cara sense enlluernar-se. Aquest és el teu cas com a persona i artista. I és precisament per això que deixes aclaparats i sense capacitat de reacció els qui s'haurien d'encarregar de fer-te els honors i donar projecció a la teva obra.
ResponEliminaA totes (potser també hi haurà algun 'tot') les que heu entès el sentit d'aquesta lluita i d'aquesta paraula, gràcies, moltes gràcies.
ResponEliminaPotser la traducció d'una obra no es gran cosa en la immensitat del món, però aquesta per a mi és molt important, i n'estic contenta.
Enhorabona, Olga! I per molts anys d'escriure i de lluitar.
ResponElimina¡¡Per molts collons més!!
ResponEliminaA brindar i beure
¡¡Felicitats!!
felicitats !!!
ResponElimina:D
Felicitats de tot cor. Molt bo el detall del sacher i el xampany.
ResponEliminaNo em sorprenc gens tot això que expliques de l'editorial. Què hi farem: editorials, llibretes, distribuïdores... Crec molt bé com et pots sentir si després de tants anys ho aconsegueixes.
Un cop més ¡Felicitats!
Manel
PS:
Recentment m'he llegit dos llibres teus: "No jugueu al cementiri", i, "Tempesta d'Hivern" . Eren les úniques que estaven disponibles. Segons em van dir la resta estava al magatzem. La biblioteca ocupa uns antic sagreigs i l'espai és reduit. Potser qui diregeix la biblioteca no ha tingut oportunitat de llegir quelcom tan ben escrit com: "...un museu de cera és un conservatori de morts que imiten els vius sense aconseguir-lo". Ja li faré arribar ja...
Hola, i felicitats per la traducció després de tanta batalla.
ResponEliminaPer cert, es pot comprar per aqui a Catalunya? o s'ha de fer demanda als Authorcrossing?