*
“No exagero quan dic que el soroll pot provocar morts”, afirma el jurista Lluís Gallardo, especialista en contaminació acústica. Ens vam escriure ja fa anys, quan comentàvem la incidència negativa dels sorolls i jo em vaig fer sòcia de l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA). Ara la gent ha pres molta més consciència de la plaga dels sorolls, i el despatx dels advocats de l’Associació resolen amb èxit gran quantitat de casos relatius al soroll.
Porto una lluita llarga contra el soroll EVITABLE. Els grups de skaters que fa anys es reuneixen a saltar davant de casa nostra; i els músics ambulants amb aamplificador o sense, que cobren en diner negre però aprofiten els serveis socials. Per sort ara van de baixa gràcies a les nostres converses amb ells, als raonaments, tot i que a cada advertiment ens planten cara. Un cert suport de fons de la Guàrdia Urbana ajuda, però els nois fugen així que la detecten. Fa uns anys vaig necessitar atenció mèdica per perjudici que em causava el soroll continuat del salt. Ens vam haver d’aïllar la casa i els informes mèdics els vaig portar a l’Ajuntament: els skaters podien canviar de lloc, i els músics també però nosaltres no de casa.
El dia que al restaurant que tenim sota del pis van celebrar un casament amb decibels inaguantables, va faltar poc perquè m’haguessin de portar a l’hospital per un atac d’ansietat, sort de la intervenció de la Guàrdia Urbana. Però tenim els sorolls que organitza i permet el mateix Ajuntament sovint i per causes diverses, per exemple, deu dies de balls xumba sota de casa, amb assaig des de les 5 de la tarda i ressaques fins a les 6 del matí, quan comencen els molt sorollosos camions de neteja. Per un motiu o altre, sovint es planten altaveus i amplificadors, i ja tens soroll irresistible. Sempre, això sí, amb autorització municipal segons confirma la Guàrdia Urbana. No arriben a entendre, no els cap al cervell, que només rebaixant els decibels hi hauria un respir en aquest horror sorollós. No ens sentim protegits sinó violats en la nostra intimitat de casa, sense poder-ho evitar, només patir-ho. Llarga i exitosa vida a l’ACCCA.
Porto una lluita llarga contra el soroll EVITABLE. Els grups de skaters que fa anys es reuneixen a saltar davant de casa nostra; i els músics ambulants amb aamplificador o sense, que cobren en diner negre però aprofiten els serveis socials. Per sort ara van de baixa gràcies a les nostres converses amb ells, als raonaments, tot i que a cada advertiment ens planten cara. Un cert suport de fons de la Guàrdia Urbana ajuda, però els nois fugen així que la detecten. Fa uns anys vaig necessitar atenció mèdica per perjudici que em causava el soroll continuat del salt. Ens vam haver d’aïllar la casa i els informes mèdics els vaig portar a l’Ajuntament: els skaters podien canviar de lloc, i els músics també però nosaltres no de casa.
El dia que al restaurant que tenim sota del pis van celebrar un casament amb decibels inaguantables, va faltar poc perquè m’haguessin de portar a l’hospital per un atac d’ansietat, sort de la intervenció de la Guàrdia Urbana. Però tenim els sorolls que organitza i permet el mateix Ajuntament sovint i per causes diverses, per exemple, deu dies de balls xumba sota de casa, amb assaig des de les 5 de la tarda i ressaques fins a les 6 del matí, quan comencen els molt sorollosos camions de neteja. Per un motiu o altre, sovint es planten altaveus i amplificadors, i ja tens soroll irresistible. Sempre, això sí, amb autorització municipal segons confirma la Guàrdia Urbana. No arriben a entendre, no els cap al cervell, que només rebaixant els decibels hi hauria un respir en aquest horror sorollós. No ens sentim protegits sinó violats en la nostra intimitat de casa, sense poder-ho evitar, només patir-ho. Llarga i exitosa vida a l’ACCCA.
*
*
*
Autobiografia-Les hores blaves- Collage d'O.X.
Jo el que pitjor porto són els petards. Veritablement, si alguna cosa defineix el món en el que vivim és el soroll. Només obrir la porta del carrer ja t'ataquen.
ResponEliminaBona definició la de "els molt sorollosos camions de neteja", em sembla absurd que netegin pero contaminin amb la remor que fan.
Salutacions!
volia dir: però que
ResponEliminaNo pateixis, benvolguda Sílvia, no sóc cap jutge ortogràfic... A més, els que escrivim per publicar llibres sempre confiem que hi haurà un corrector editorial que ens acabi d'afinar, perquè no som de cap manera perfectes.
ResponEliminaSón moltes les persones i els grups que no tenen altra forma de manifestar-se que a base de soroll. I ja se sap que sempre fa més fressa una sola persona que crida que una colla de callades.
ResponEliminaEl soroll m'emmalalteix, pateixo els sorolls.
ResponEliminaNo voldria resultar pedant, però dels cinc sentits l'oïda és el més espiritual.
Pensem en la música. Pensem en el silenci necessari per a la contemplació.
La nostra època desacralitzada a marxes forçades és la més sorollosa...
El soroll ens persegueixen de manera inevitable i quan tobes un lloc on pots escoltar el silenci, aleshores... t'hi quedaries per a sempre.
ResponEliminaEstic amb tu i em passa el mateix. No suporto el soroll. Per mi has encertat: “et sents violat o violada”. En el grup del soroll també hi posaria els que criden o parlen en veu molt alta tant en el autobús com en la consulta del metge.
ResponEliminaFa temps vaig haver de lluitar amb una veïna que de tant alt que posava el ella considerava música no podien ni parlar sense cridar. El pitjor de tot això, va ser en aquell cas, que a més, es feia la víctima, que eren nosaltres que hi estaven contra ella. Afortunadament va entendre el buit que si li va fer i va marxar. Estava disposat a portar-la als tribunals.
L'educació i la convivència s'ha perdut. He estat una llarga temporada viatjant en transport públic. Em duia llibres i un reproductor de música per aïllar-me de la gent que parla molt alt o crida. El meu MP3 no deu tenir gaire potència perquè és impossible concentrar-se. Semble que et veuen que vols llegir i criden més explicant les seves misèries particulars. Si hi pujo el volum potser no sento tan soroll però ni Albinoni ni Vivaldi van composar per fer-se sentir amb molta potència sinó per la quietud.