" DÍA DE LA RAZA "


*

Grup de tarahumares (Mèxic) preparats per plantar cara als racistes que arribaven finançats pels reis "Catòlics" per instaurar el principi dels “300 millones” i arrabassar tot el que podien, passant per les armes gent de tota mena.

Aquests tarahumares van ser molt més llestos que nosaltres, perquè van saber eludir els espanyols, segons explica la Història, i nosaltres encara no... i espera’t. Però els diners ens els prenen igualment. Com els va passar als altres americans, també hem estat conquerits per les armes i ara encara ens amenacen amb els tancs al carrer.

Un senyor que es deia Faustino Rodríguez – San Pedro va ser qui va inventar “la raza” el 1913. ¿Quina? Perquè la humana ja estava inventada.

(Gràcies a Fandestéphane per la subtil suggerència.)
*
*
*
Foto de National Geographic.

11 comentaris:

  1. si, el mal és que encara n'estan convençuts de ser una "raça" amb un destí gloriós. Tot i que, posats a ser autocrítics, per aquí també volta personal d'aquest tipus. Fa una mica de basarda tot plegat.

    ResponElimina
  2. El qui es creu superior als altres en realitat és inferior. El qui està bé amb ell mateix no envaeix l'espai dels altres, en té prou amb el seu espai.

    ResponElimina
  3. Molt ben dit, perquè només hi ha una de raça. El que fa la ignorància i la superbia...

    ResponElimina
  4. Són d'una raçatan superior que no sé per què volen embrutar-se annexionant-nos. Per òsmosi (o com es diga) els llevaríem superioritat. Pense que el millor que poden fer es tancar-se en la seva torre d'ivori i que ens deixen tranquils.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  5. Ara que hi penso, quan jo era petita es cantava una cançó que deia: "soy de la 'rasa' calé..."

    ResponElimina
  6. Ho sabía Olga... es un plaer llegirte i endevinar-te els pensaments.

    Gràcies a tú. 300 mil,lions de gràcies i de petons.

    ResponElimina
  7. Me dejaron de herencia mis "pares"
    además de la luna y el sol,
    una bata "cuajá" de lunares
    que conmigo el mundo recorrió.

    Un borrico y un par de panderos,
    mucha gana de no "jacé" ná,
    y talento, pupila y salero
    pa "podé" esta "via" arrastrá.

    Mu'poquita cosa,
    esa es la verdad,
    pero soy dichosa
    pudiendo cantar.

    Soy de "rasa" calé,
    que al mundo dicta sus leyes,
    hija de "pares" gitanos
    y tengo sangre de reyes
    en la palma de la mano,
    que tengo sangre de reyes
    en la palma de la mano
    porqué soy de la "rasa" calé.

    Yo quisiera morirme en la cuna
    que al nacer acogió el Faraón,
    y cerrase mis ojos la luna
    y sellara mis labios el sol.

    Mu'poquita cosa
    esa es la verdad,
    pero soy dichosa
    pudiendo cantar.

    Soy de la "rasa" calé...

    ResponElimina
  8. Estimada Olga, ¿encara no has entès de quina raça es tracta? Coiles, De la raça que traça "una unidad de destino en lo universal". Per tant, el que faré ara mateix serà fotre'm a tot drap l'himne del Cara al Sol, a veure si se me'n van les ínfules nacionalistes catalanesques d'una vegada, i anar després a desfilar a ritme de cabra piamontesa. Viva España, collons!!!

    ResponElimina
  9. A les Castelles, terres d'extrems climàtics, aviat van entendre que podien viure millor de la conquesta que del treball. I en això estem, encara.
    I la raça? Si hi va anar de poc que no se’n carreguessin una totalment!
    A Rocaura, quan jo era un infant, només els funcionaris, la guàrdia civil, els lladres i els borratxos parlaven l’idioma de l’Imperio. Igual com els dimonis als Pastorets!

    ResponElimina
  10. Amb tot això de la raça m'he recordat una vinyeta de Forges. Crec que de la seva història d'Espanya o potser només del llibre "Los forrenta años". Allà hi dibuixà uns falangistes baixets vestits de gala que eren rebuts militars nazis. Un dels militars pregunta: "¿De qué razan hablan?" i el falangista cre que respon "Estooo la gallina!".
    Tot plegat a l'alçada de la cabra de la legió, el toro, las "noches en blanco" i l'imperi del totxo.

    ResponElimina
  11. Estic completament d´acord amb tu, gràcies perrecordar-ho d´auesta manera tan didáctica i instructiva.
    Una abraçada.
    Joan

    Et deixo el meu mail per si vols afegime al facebook.

    ResponElimina