TU, DES DEL MAR...

*

TU, DES DEL MAR, PUJARÀS COM LA BOIRA

"És un déu qui m'ha donat aquests lleures."

VIRGILI, 'Bucòliques', llibre I

SETEMBRE AVANÇA amb tu, amorós de boira,

s'anuncia amb un deix malenconiós

i fa el primer somriure sobre els camps,

com qui amida la casa tancada

on, arribat l'estiu, va ser feliç.

Poeta enamorat d'imatges oblidades

et diria que és bell, setembre, coronat d'arboç,

com un amant impacient de tu.

Canten abellerols i l'aire és dolç

quan les baies maduren

i la molsa prepara l'estada

dels visitants nocturns.

Quieta, la tarda aviva el meu desig

per l'amor que s'acosta:

tu, des del mar, pujaràs com la boira

per adormir-te amb mi.

Setembre, el dels retorns

a les velles i noves estances,

com el pas dels meus ulls sobre els llibres

i la conversa entre els teus llavis,

es detura un moment a les flames

i reviu els color del desfici.

.

No el temps, sinó la pausa,

voldria, que ens fa eterns.

*

*

De: "Llavis que dansen", Premi Carles Riba. Ara dins "Óssa Major. Poesia Completa"(Òmicron)

*

*

Consells a nous i vells poetes:

1- Eviteu expressions com ara: "(...) una higuera con don de vida(...)/ i/ "(...)un cuerpo o beso(...)", perquè quan llegíssiu en veu alta o baixa, el 'condón' i el 'obeso' farien riure i ja us dirien sempre 'el del condón', etc. Heu de tenir sentit del ridícul i no copiar mai, perquè aquestes expressions són d'un poeta molt famós, aspirant a premi Nobel.

*

2- Un altre poeta de fama i adoració, ja mort, va escriure "(...)que lent que va l'home(...)", cosa que sempre fa dir al meu amic Josep Lluís Carod, polític culte - no us penseu que tots en són, de cultes- i amb un somriure foteta: "calent que va l'home..."

*

*

Collage d'O.X. - Hora post: 9 del matí.