*
“Tampoc no entenc com és possible que els col·legials es llevin en els recambrons de grisa olor de fred; ¿qui els dóna forces, a aquests petits esquelets atabalats, per ser capaços de sortir corrents a la ciutat adulta, al tèrbol pòsit de la nit, a la inacabable jornada d’estudi, sempre massa petits, sempre carregats de pressentiments, sempre fent tard a tot arreu? No tinc ni idea del munt d’auxili que es gasta en tot moment.” Rainer Maria Rilke. “Els quaderns de Malte Laurids Brigge” (Proa)
Aquesta reflexió me l’he feta moltes vegades, i Rilke m’hi va ajudar al principi, amb la seva empatia, amb la profunditat de les seves observacions. Sobretot la frase del ‘munt d’auxili que es gasta (...)’. ¿On ens porta?
¿Heu estudiat bé Rilke des de la vostra joventut?
*
Aquesta reflexió me l’he feta moltes vegades, i Rilke m’hi va ajudar al principi, amb la seva empatia, amb la profunditat de les seves observacions. Sobretot la frase del ‘munt d’auxili que es gasta (...)’. ¿On ens porta?
¿Heu estudiat bé Rilke des de la vostra joventut?
*
*
*
Collage d'O.X.
Ah, Rilke... A part de les seves obres de creació, m'he fet un fart de llegir la seva correspondència, que recomano.
ResponEliminaEl poeta hi és tan transparent, el seu desig de comunicació tan incommensurable...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRilke immillorable i el teu e-mail una passada, me'he rist de la meua com mai no ho havia fet.
ResponEliminaMoltes gràcies!