POSSESSIÓ

*

POSSESSIÓ
*

El nostre és un país amb mil poetes,
un mapa fet de versos, un per un,
cada paraula plena, definida,
creació de la llum, del cos, del temps.

Però creixen senyals que ens anuncien
la mort d’aquesta llengua amenaçada
per la nostra feblesa interior.
Les mans se’m torcen amb un gest rebel
i em cal la possessió de la paraula,
pobra paraula sola, oberta al món.

“Escolta-ho en el vent”, va dir el poeta,
i el vent que escolto em parla diferent.
Si ara dic llibertat, tots ho creurem,
però vull trobar els homes i les dones
fets a la mida justa de la terra
que dóna el pa, i els fills, i el goig de ser.

POSSEIRÉ LA TERRA AMB UN POEMA,
el llibre que el despulla, full per full
i la veu que el penetra a cop calent.

Després de la paraula va naixent
l’aurora que esperàvem, lentament.
*

*

*

Del llibre "Óssa Major", d'O.X.