*
Aquesta és la cova Atlantis, terme de Vilaplana camí de La Febró.
Aquí hi vivia l'atlant Catapà. Els atlants són els forçuts que aguanten el món. Doncs bé, un dia Catapà es va descuidar de sostenir el sostre de la seva cova i li van caure aquestes roques monumentals al damunt, aixafant-lo.
Pobre home. Sempre deia que com que els bons catalans de les pedres en fan pans, amb la pedregada que tenia al voltant no es moriria mai de gana.
Ara, cada vegada que passem per la seva cova esfondrada, ens acostem a la llosa que el cobreix i li fem pessigolles al dit gros del peu, que va quedar fora.
*
*
*
Ruïnes de la cova Atlantis. Foto: Vicenç Roca. ( Com que es diu Roca, té tirada a les pedres ).
ja ens passa sovint això a les persones, que fixant-nos en com aguantar el sostre del món, ens cau la cova damunt
ResponEliminaTens més raó que un sant... i una percepció molt exacta de la vida.
ResponEliminaOlga
No sabia aquesta llegenda. Tampoc que els atlants visquessin dins de coves, em pensava que això ho feien les bruixes i les encantades. Moltes gràcies per aquesta història.
ResponElimina