*
Des de Mont-ral veiem el mar: un balcó sobre el Camp de Tarragona. Tallat l'horitzó quan bufa mestral. Entelat gairebé tot l'estiu, amb una línia de boires que s'ajunten amb els vapors de la indústria i escalfen el territori. Nosaltres ho mirem des de dalt, on respirem aire balsàmic dels pins i de les plantes remeieres.
Lentitud expressiva de les dones de Modigliani, que faig meva: cada operació a l'ordinador posa a prova la paciència d'un sant. Internet, aquí dalt, és calma i a vegades irritació. Estava acostumada a una comunicació més o menys efectiva, però aquí, connectar-se és contemplar, per exemple, el creixement de l'herba. També pot ser una lliçó meditativa.
No hi ha diners municipals per acabar d'enllestir els mitjans tècnics, diuen, malgrat disposar d'una tremenda antena de radiotelefonia, instal·lada l'estiu passat al costat just de l'església romànica de sant Pere.
Les fonts no ragen, diuen els pagesos. Els diners tampoc, penso, mentre espero, amb el cap sobre la mà, una connexió de carro estirat per l'ase.
*
*
*
Collage d'O. X.
Una situació així és comparable a quan s'en va la llum. Tots els mitjans tècnics elèctrics i electrònics no en serveixen per res. Llavors una espelma, una ploma, un llapis, un paper, uns llumis secs, un grapat de romaní i farigola, aigua, una poma o qualsevol altre fruit. En necessitem més?
ResponEliminaM'ho havia deixat:
ResponEliminaQuan fa anys en tenia una connexió lenta i molt antiga, aprofitava per fer-me infusions, cafès i fins i tot podia fer unes 10 abdominals... El que no volia era pèrdre l'oremus.
Moltes gràcies pel teu avís, però ja me n'havia adonat i ho acabe de rectificar. Ara ha canviat un poc el sentit, però no del tot.
ResponEliminaUn post magnífic el teu.
Gàcies.