AUTOBIOGRAFIA -2-

*

Després d'aquest febrós enamorar-me

de les voltes del món sense aparent sentit,

i veure migracions de llargues primaveres

i tardors enyorades a ciutats

on el pas es fa estrany,

recordo, cap al tard, la façana de casa.

'Potser ara el sol deu escalfar la pedra', em dic,

'i encara trobaria alguna tarda

on el silenci buit rebés el meu alè

i el fregar del meu pas a les rajoles.'

I ho he provat, mirant aquests balcons

des d'on, ja el primer dia,

havia vist la llum sense morir.

Com ara, el vol dels estornells

omplia el cel de xifres ignorades

i el vespre rosa es reflectia a l'aigua

com el cos d'una noia que es banya.

Vaig néixer un dia clar, a meitat de maig,

a les sis de la tarda. Les finestres

miraven a ponent. Tot m'esperava.

La casa encara hi és, de cara a mar,

i la façana és blanca.

Hi he tornat i s'havien perdut

aquells que un dia m'esperaven.

Els jardins i les flors ja no hi són,

però tinc les paraules.

*

Del llibre "La pluja sobre els palaus"(Proa) (Inclòs a "Óssa Major. Poesia Completa" (Ed. Òmicron).

*

Primera llum. Collage d'O.X.