NIT TRANSFIGURADA


*
LA NIT TRANSFIGURADA

Que l’amor transfigura ho sabem tots. Que la nit transfigura també ho hem comprovat: ombres que s’allarguen i prenen vida; reflexos espectrals sobre les aigües quietes o turbulentes; mirades fosforescents; volums enganyosos de paraules sense cos, però també cossos sense paraules.

De nit el bosc s’anima i pren formes inquietants o còmplices. Dos amants passegen entre llum i ombra. Conversen. Hi ha drama, confessió i reconciliació segons el poema de Dehemel.

Per això Arnold Schönberg, el 1899 va escriure el sextet “La Nit Transfigurada”, basant-se en el poema; encara en la seva etapa expressionista, i portant fins a l’extrem les deliqüescències de Wagner. Schönberg va escriure l’obra també amb deliris febrosos, a l’inici dels seus amors. Estava enamorat i la nit ho transfigurava tot.
*
*
*
Postal de festeig dels meus avis.

1 comentari:

  1. No he tingut ocasió de llegir aquest poema però en prenc nota. Aquesta transfiguració és necessària, crec, la llum del dia necessita el contrast de la nit, i potser l'amor està justificat per l'odi.
    I Tanmateix amor i nit són temporals i la propietat "etern" només la posem els de la fantasia, els que llegim i o escribim...
    Potser és perquè ho necessitem?

    ResponElimina