*
Aquesta foto vol significar un rèquiem. Primer pels preciosos boscos d'aquest Pre-Parc de la Serra de Prades, a Mont-ral. Fa anys que denuncio la mala gestió del bosc. Quan hi ha tales de pins, es deixa tot el brancatge sec fins dalt de la muntanya, perquè l'incendi pugui cremar millor.
Enguany, quan hi va haver les terribles ventades, van caure força arbres. Se'n van serrar branques i s'han deixat al mateix lloc. Ara són seques, vermelles, per afavorir el foc. Ningú ha fet retirar res. Fa tres o quatre anys ja vaig parlar amb l'Administració, que és a Valls; amb l'alcalde; amb els forestals; amb el diari. Cap resultat. Altres pobles més diligents porten la màquina trituradora i les restes s'escampen o es retiren. L'Administració hauria de ser la primera interessada a gestionar bé el territori. Sense parlar de les restes de foguerades dels esmorzars dels caçadors, restes que trobem als llocs més feréstecs. Els boscos, ara, fan pena.
El segon rèquiem és pel que es veu a la foto: un pal de telèfon al mig del camí per on passen els cotxes. Es va asfaltar pels costats. No calen paraules. Aquest any l'asfaltat, com que era dolent, fa uns cràters com per quedar-s'hi clavat. Les males gestions són infinites. La gent, passiva.
*
*
*
Foto O.X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada