*
El tio Juan va ser molts anys agutzil de Mont-ral. Portava una gorra oficial amb visera i les lletres A. M. en galó daurat, que volien dir Ajuntament de Mont-ral, però que ell interpretava com Alto Mando, i així ens ho deia. Criava cargols en una arca gran de fusta i els donava farina i herbes. Tenia el costum d’anar remugant coño, coño. El tio Juan va arribar a vellet i sota la gorra se li veien tofes de cabell ben blanc.
Un dia va agafar el camí de les fonts del Glorieta amb la intenció de baixar a Alcover a peu. A Alcover no hi va arribar, ni se’l va trobar enlloc: cap cotxe l’havia portat, cas que ell hagués pres un altre camí o carretera; ningú hi havia parlat. Amb el temps, ni patrulles de civils, ni caçadors, ni boletaires, ni senderistes, tot molt abundant en aquell sector del Glorieta, van trobar restes del tio Juan. Ni la gorra, ni un fil de roba, ni un botó. No podia haver arribat gaire lluny tot sol, perquè era vell i escardalenc. De les bèsties menjades se’n troben plomes o bocins de pell. Del tio Juan, ni el rastre.
La nit que va passar el cometa, amb una magnífica cua encesa giravoltant, el Centre de Lectura de Reus va organitzar una sessió divulgativa al camp de futbol, amb telescopi perquè la gent pogués mirar i admirar. Érem força assistents en la nit clara. Quan va haver passat el preciós cometa i parlàvem entre nosaltres, algú va fer notar que entre una alzina hi havia roba grisa i una gorra de plat amb les lletres A. M. Hi va haver comentaris de tota mena i per a tots els gustos. Molts no havien conegut el tio Juan ni n’havien sentit parlar. Se’ls va explicar el fet. Uns quants van interpretar que les restes les havia deixat el cometa. No hi havia ossos, només roba, i es va acceptar la hipòtesi que, en cas d’haver estat raptat l’home per éssers desconeguts, també cosa habitual sobretot als Motllats, la roba l’havien trobat indigerible.
*
*
*
Altocumulus a Mont-ral. Foto Miquel Vinya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada