*
En un racó del nostre jardí salvatge hi ha aquesta capelleta que va fer Vicenç. La rajola, de Riera, conserva colors i daurats. És del 1979 però es va col·locar després. Hi ha plogut, nevat, ventejat i pedregat a sobre. Diria que és símbol de la calma. La Família, amb el Nen, també observen els dies plàcids i escolten la brisa suau entre els pins i les alzines. Senten les mallerengues, els tudons, els gaigs, les merles i els corbs. Per davant potser hi han passat el teixó, la guineu i el senglar.
Als escriptors a vegades ens regalen objectes curiosos: records i publicacions de pobles i d’entitats diverses on hem anat a fer pregons i conferències. Tot té el seu lloc a casa nostra. Com aquesta delicada rajola al petit bosc que també ens acull a nosaltres.
*
*
Fotografia de Miquel Vinya
Als escriptors a vegades ens regalen objectes curiosos: records i publicacions de pobles i d’entitats diverses on hem anat a fer pregons i conferències. Tot té el seu lloc a casa nostra. Com aquesta delicada rajola al petit bosc que també ens acull a nosaltres.
*
*
Fotografia de Miquel Vinya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada