*
Comptàvem els anys del pi. Els cercles concèntrics del pi esplendorós arrencat pel vent. L’havien serrat en grans segments, encara fresca l’olor de la resina. Vam comptar 100 anys. Cada cercle una lenta creixença de 365 dies.
Si, asseguts com estàvem al bosc de les Fades, entre verd i boira, haguéssim fet els càlculs amb calma, hauríem sabut com van ser els anys del pi; tiraríem enrere: anys de pluja, de sequera, anys durs o generosos. Així fins al 1909.
El pi va néixer el 1909. Com els meus pares. Amb la Setmana Tràgica. Quan Rakhmaninov estrenava la seva Segona Simfonia, espectral i bellíssima. Quanta història. Quantes històries que es va emportar el vent.
*
*
* El bosc encantat. Collage d'O.X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada