*Percepció del verd a través del vidre gruixut de la meva taula de treball, il·luminat a biaix del sol. Les ratllades i els reflexos prenen qualitat refulgent. Són camins traçats per l’atzar en aventures infinites.
Transparència marina, llacunar, estàtica, immòbil, que porta al somieig i desperta la imaginació però que se cenyeix al traçat geomètric estricte, modificant els objectes superficials: paper, llibres, fulles verdes del gerro, figures i llapis.
Il·lusió d’aigua i de pedra preciosa, poderosa llum continguda i fugissera, mirall anvers i revers, pla i profund, contradictori com la mateixa vida. Fort i fràgil, resistent i trencadís, heretat i persistent.
*
*
*
La meva taula de treball, heretada del pare.
Estimada Olga, et deixo aquí dos poemes del meu nou llibre de sonets en castellà, «Arena de las flores», per compartir-los amb tu i celebrar, d'alguna manera, aquesta sensibilitat del teu post d'avui. Amb petons.
ResponEliminaSUEÑO DE LUZ
Sí que es verdad que tu fuerza me inunda,
que fuiste amor desolado en la noche,
sueño de luz. Renaciste fecunda,
lluvia en el mar, llorarás sotto voce
con llanto azul de incontables estrellas.
Y lloverás por tus límites ciertos,
por tu jardín de arrayanes y huellas,
porque un jardín es el mar de los muertos.
Eterna flor que es arena en las manos,
espejo y sol, claridad vislumbrada,
ciencia lunar que nos dio su medida.
Entre la luz de tus ojos humanos,
rosa del mar, vencedor de la nada,
me afirmo en ti y regreso a la vida.
ABEJAS
La colmena del sueño, en su dulzura
implacable de miel y piel de cera,
contiene cada vida que perdura
y cada nuevo amor que persevera.
La soledad del hombre que se cura
de los males del mundo en primavera,
cuando abejas sin fin colman la pura
realidad de una extraña sementera.
El fruto de la vida que fecunda
la semilla del tiempo que nos deja
en un vivir atónito e incesante,
y aquella eternidad que nos inunda
cuando el sol nos acoge y nos refleja
en su dorada luz de cada instante.