*
Continuació.
*
Com més ens endinsem al bosc, i encara dins del camí, veiem les orquídies blanques (cephalantera longifolia), abundoses; i les purpúries (orchis mascula). Les violetes continuen i són abundoses en tot el bosc i vores del camí. Les primeres les havíem vist al novembre, i ens admira que encara durin, enllaçant així el temps de les nostres visites aquí.
Comencem a trobar els primers brots de falguera (pteridium aquilinum). A simple cop d’ull semblen punys tancats, retorts, d’algun esperit que amenaci de dins de la terra; potser com que és planta antiga, primitiva, conserva algun poder que la fa brostar amb autoritat. Vol dir: “Nosaltres, que som aquí des de sempre, molt abans que vosaltres, us exigim respecte i vassallatge”. Les velles falgueres, seques de la tardor passada, encara són dretes, com una ruïna ferrallosa o una escultura de Chillida.
Quan travessem el marge de velles pedres plenes de líquens que separa el petit camí de la baixada al barranc – en diem el Portal de la Glòria-, observem que algun galzeran (ruscus aculeatus) encara fruita les seves baies d’un vermell brillant, i aquest temps de fruitar s’ha prolongat tot l’hivern, oferint menjar als petits animalons en temps d’escassesa. La primera flor d’escabiosa (knautia arvensis) apareix amb els seus tons malva delicats, com la noia que surt a la finestra per observar el carrer tímidament.
*
Continuarà
*
*
Veces. Dibuix d'O.X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada