*
“He escrit obsessivament, aplicadament, abrandadament. He escrit amb passió, i he suat i plorat i tremolat escrivint. Com cal que sigui, i malgrat tots els companys que n’han fet un negoci i només saben parlar de fer-se la vida amb els llibres, com les putes diuen que es fan la vida amb el cos. He escrit amb plaer i també amb dolor. Perquè el dia que dius “Crec que això m’ha sortit com volia”, aquell dia el carro del sol corre com boig per la volta del cel i la teva família no té cap defecte i els teus amics són bonics i el teu país és immens.”
Això diu Isabel Clara Simó al seu excel·lent llibre "Els racons de la memòria". El recomano. I no perquè siguem amigues, que en som, sinó perquè ella és una lluitadora i escriptora de raça, i ens ho explica.
I perquè, aquest dia que tothom s'omple la boca de pilotes fins a rebentar, ella em dedica unes abrandades paraules a l'Avui. Parla de l'esforçada Editorial Òmicron, de Badalona; del seu director Israel Clarà que, jove com és, ja ha format una biblioteca impressionant amb els llibres que ha publicat. Perquè demà presentem "Óssa Major" a Barcelona, i Barcelona, en la persona d'alguns bons amics, acollirà una escriptora de Tarragona. Isabel ha tingut la gentilesa de dedicar-nos avui la seva columna, i és un deute agrair-ho, cosa que faig amb tot plaer.
Perquè tenir una amiga escriptora que sigui les dues coses: amiga i escriptora, o escriptora i amiga, és cosa difícil d'aconseguir per qui, com ara jo, viu lluny dels grups i capelles d'influència.
Ells, Isabel-Clara, i Israel Clarà - mireu quina coincidència de llums-, són amics, i me'n sento estimada.
*
*
*
Isabel-Clara Simó.
En acabat de llegir l'article de la Isabel-Clara, no m'he pugut estar d'escriure-us, a tu i a l'Israel, unes parauletes de goig. Ara, en entrar al teu bloc, veig com n'estàs, de contenta, i jo per tu!
ResponEliminaPetons
Estimada Olga, no podem fer res més que agrair als déus i al destí que tinguem aquests amics. Avui, que estic acabant d'enllestir el meu llibre "einaudià", li dedico aquest poema a la Isabel-Clara, perquè se'l mereix. Un petó.
ResponEliminaLE DONNE
(per Isabel-Clara Simó)
Conosceremo Dio se ci amiamo
ben piú teneramente delle donne
che amano loro figli e li proteggono
dalla sete segreta delle labbra.
Li cullano e li tracciano un sorriso
che sarà gratitudine del mondo
e tutto il loro branco di allegria.
Le donne, esseri fertili che scendono
nel corpo dell’umana conoscenza
e mi fanno rivivere ed scoprono
l’ombra della bellezza che mi aspetta
nei tuoi occhi che vivono d’amore.
LES DONES
(per a Isabel-Clara Simó)
Coneixerem Déu si ens estimem
molt més tendrament que les dones
que estimen els seus fills i els protegeixen
de la secreta set dels llavis.
Els bressolen i els esbossen un somriure
que serà la gratitud del món
i tot el seu bancal d'alegria.
Les dones, éssers fèrtils que descendeixen
al cos de l'humà coneixement
i em fan reviure i descobreixen
l'ombra de la bellesa que m'espera
en els teus ulls que viuen d'amor.
Hola Olga, sàpigues que el mes de juny t'he fet poeta del mes a: http://www.ciutatoci.com/literatura/lit_poeta_mes.php
ResponElimina